24 de novembre 2006

Els edificis estatals

Ahir vaig anar al Registre Civil per buscar el Certificat de Defunció del meu pare i una Fe de vida de la meva mare. Feia molt de temps que no anava a un edifici de l'administració, però vaig poder comprovar que la modernització (menys en l'arc de seguretat de detecció de metalls) és una cosa completament aliena als nostres organismes.
No em queixaré en aquest post del servei, doncs per una vegada ho tenien tot i va ser prou eficient. Només em va fer gràcia el comentari de la funcionària d'informació a un home, dient: "si nosaltres som gratuïts; lents ho som una estona, però almenys som gratuïts" (concepte que podríem discutir, perquè suposo que part del 25% del meu sou que es queda l'estat bé deu anar a ells, però em va fer gràcia la franquesa amb què ho deia).
Però fins i tot en casos on no tens problemes, la imatge que dóna l'edifici en sí és força deplorable. Va ser només creuar la porta i em va venir al cap la imatge de les 12 proves d'Astèrix, quan aquest havia de fer front a la burocràcia romana per aconseguir el formulari A38.
Passat l'arc et trobes amb un edifici vell, mal pintat, ple de papers penjats amb un celo esgrogeït pels anys a la pared, cartells a mà, llistat de dependències caòtic, numeració de dependències sense cap mena d'ordre lògic, senyalització deficient, oficines amb tiquet d'ordre d'arribada i d'altres on es demana encara tanda... Perquè un edifici estatal no pot donar una imatge de modernitat, que donaria qualsevol edifici d'una entitat privada? Tampoc crec que requerís de molts diners, posar un cartell modern, no escrit a mà, on s'indiquessin clarament les dependències de l'edifici, la funció, el número (seguint una codificació ordenada) i la localització exacte en un mapa (per saber on fan les Fes de vida, has de veure un petit cartell, en una pared lateral que queda amagada, on s'indica que allà mateix es fan). Posar una màquina que ja donés número a l'entrada segons on anessis i una persona d'Informació, clarament visible al costat, per a la gent gran, no hauria de ser tan difícil.
En quant a la seguretat la modernitat és només a primera vista. Al sortir em vaig adonar que m'havia deixat la cartera en un banc i irreflexivament vaig girar-me i entrar corrent per on havia sortit. Al sortir, ja tranquilitzat per haver-la recuperat, em vaig adonar que havia entrat per la sortida (porta just al costat de l'entrada), per tant, sense passar per cap arc de seguretat i sense que ningú m'hagués dit res. Total, qui voldrà atemptar contra el Registre Civil? Però llavors perquè tanta pantomima?

1 comentari:

Marc Gil ha dit...

Kus, no li donis tantes voltes...són uns inútils i punt. Si els tios han fet unes oposicions i ni així saben que "NO Són gratuïts", què esperes...