Ja n'hi ha prou

Nova decepció del Barça de bàsquet aquest any. Avui era el primer clàssic de la temporada, contra l'etern rival, un Madrid que segueix amb pas ferm a la lliga, com a líder sòlid i indiscutible. Hi havia el dubte de veure quin Barça veuríem, si el que marxa líder de l'Eurolliga, o el lamentable i irregular equip de la competició nacional. I una vegada més hem vist el segon, comprometent-nos seriosament la classificació per la Copa del Rei (balanç 4-6 a falta de 7 jornades amb un calendari gens fàcil), el què seria un fracàs ben sonat.
Però el què em fa més ràbia és la manera de perdre. El Madrid ha sortit intens, amb ganes de mossegar, com hauria de fer tot jugador en un derbi així. Com es pot sortir sense tensió en un Madrid-Barça? El jugador a qui no li motivi un partit com aquest no mereix estar en el Barça. Fruit d'això l'equip blanc ja ha agafat avantatges importants, que ha anat gestionant amb sabiduria la resta del partit, completament humiliant en la segona part, on s'ha vist la impotència nostra per retallar unes distàncies que s'incrementaven constantment. Perdre així davant el màxim rival fa molt de mal.
No sé si és la millor solució (els canvis d'entrenador a mitja temporada en el bàsquet sempre han acabat amb fracàs), però jo ja en començo a estar fart d'Ivanovic, molt fart. Estic cansat de veure'l sempre queixant-se en cada partit de tot, canviant constantment d'homes, demanant una intensitat que en dos anys ha estat incapaç d'inculcar ni per a un derbi. Amb una plantilla amb Kasun, Marconato, Vazquez, Trias i Kakiouzis ens han doblat el número de rebots. En atac no veig més sistema que bloc directe a dalt, i penetracions d'homes exteriors en u contra u o doblant de qualsevol manera quan es veuen tancats. Cap jugada generada directament per als pivots. En defensa, canvis de marcatge després de bloqueig, que l'únic que genera són missmatches que si el rival és intel.ligent aprofita clarament (i a més, com normalment un dels pivots ja s'ha quedat fora de la zona, en cas de rebot, si l'equip rival va decidit a agafar-lo té superioritat). La política de canvis no l'entenc, hem tingut a la banqueta moltíssims minuts a Trias, que havia començat bé i l'únic amb Navarro que hi fot collons almenys, per tenir a un Kakiouzis, inferior en el rebot i avui negat en els seus arguments (bon tir de tres i percentatges excel.lents de dos). Fran Vázquez segueix en la tònica de demostrar que serà un dels grans blufs de la història.
Fa uns dies Dusko deia que sentia no coincidir amb la opinió pública del Palau, però que aquest era el seu bàsquet. Per mi ja se'l pot endur ben lluny.