25 de setembre 2007

Oktoberfest i Neuschwanstein

Recuperat in extremis de la bronquitis vaig rebre la visita del Lluis i la Cris, primera visita que no puc recollir degut a l'IAA, però que no m'ho van tenir en compte esperant-me amb el sopar fet. Divendres va tocar treballar, mentre ells feien la ruta Rothenburg, Würburg i Bamberg, les dues últimes encara per descobrir per un servidor, sopar a casa i una copeta a la Diva abans de començar el cap de setmana de veritat.
Aquest començava dissabte amb la mítica Oktoberfest, festa que l'any passat em vaig perdre pels pèls al començar l'estança alemanya. Aquesta començava dissabte com era habitual des de primera hora del matí, la qual cosa no impedia que a les 10:30 no quedés ja un sol lloc per seure, a pesar que el dia d'inici no es serveix cap cervesa fins les 12:00, moment on les cabalgates arriben a les tendes i es dóna el tret de sortida (en una de les tendes principals l'alcalde trenca un barril amb una destral). La veritat que el fet era crític, doncs els cambrers només serveixen a gent en taula, així que la festa es podia convertir en un gran fracàs. La providència va fer que només entrar en la primera "Zelt", la de la cervesa Spaten, ens trobéssim de sobte al Jorge, el meu nou company de departament, habitant de Munich, ciutat on ha viscut forces anys. Els seus amics havien arribat a les vuit i amb ells ens vam poder sentar i demanar un parell de Mass (gerra d'un litre i mesura única de la festa) en les dues hores post-inici (de 12 a 14) en què vam estar. L'ambient estava encara força tranquil, però bé, he de reconèixer que aquesta festa tan coneguda no deixa de ser una versió cara (8 € era la gerra) i gran (en la nostra Zelt hi cabien 7000 persones i cada cerveseria en té una) de qualsevol festa alemanya, llegeixis Volkfest de qualsevol ciutat o poble (com la de tardor d'Ingolstadt que ha començat avui) o la Starkbierfest de la què ja vam parlar. La localització és la Theresienwiese, un parc força cèntric de la ciutat.
Amb una taja important degut a l'hora i el miserable Doner que vam menjar a posteriori ens vam dirigir al parc al costat de l'Isar, on ambdos personatges necessitàvem fer una migdiada. Vam seguir fins a l'Englische Garten i aprofitant el dia solejat que feia vam anar al punt central: el Biergarten de la Chineschische Turm, a mantenir el ritme. Un vol pel centre, per l'Olympiapark i sopar a un altre lloc mític de la ciutat: la Hofbräuhaus, on he de reconèixer que encara no havia estat. Es tracta d'una cerveseria important situada en ple centre, on naturalment en aquestes dates es vivia un ambient similar al de la pròpia Oktoberfest. Un bon lloc per saborejar les Weizenbier i menjar típic bavarès.
A l'anar a recollir el cotxe, nova multa alemanya, la veritat que el cartell no estava gens clar però el bo del cas és que em van cobrar 10 € per no tenir tiquet... quan si hagués hagut de pagar el què tocava hauríem hagut de pagar 20 €. Veure per creure.
Al dia següent tocava tornar a Neuschwanstein, lloc més visitat de tota Alemanya, castell inspirador del logo de Disney, construït pel rei bavarès Ludwig el boig. Efectivament el turisme es feia notar i vam decidir no visitar-lo per dins (recordo no ser especialment interessant), el què sens dubte el fa especial és la vista de fora i l'enclavament on està situat en ple peu del Alps. Una breu caminada pel bosc per gaudir de les vistes des del Marienbrücke, visita del poble de Füssen, de l'església de Wies (que impressionava molt més quan hi vaig estar de petit perquè encara no era turística com ara i te la trobaves perduda enmig de la Alpenstrasse), i finalment de Garmisch-Partenkirchen, ciutat famosa pels seus salts d'esquí d'any nou i les vistes al Zugspitze, cim més elevat d'Alemanya.
Hora de tornar amb tota la caravana muniquesa i per començar dilluns un nou dia, on tornava a tocar a treballar i després de la seva visita a la fàbrica d'Audi, despedir-me dels amics fins a la pròxima.

Fotos

3 comentaris:

Anònim ha dit...

jajaja
ja veig que estas buscant el trio

lluis muerde-almohadas!!!!

Odisseu ha dit...

si si... ja sé que diràs que és la samarreta d'un comiat de solters i tal...

però aquest TORO al teu pit, se´m fa estrany, jejeje

sukkus ha dit...

La veritat que no me la posava des de la despedida i vaig pensar que com a samarreta guarra anava bé xD.

De totes maneres he de reconèixer, que fora del simbolisme espanyol que per molta gent implica, el símbol en sí m'agrada, llàstima que no es quedés simplement com a imatge d'Osborne.