Per un debat energètic seriós

Després dels dos posts publicats sobre l'energia nuclear pot quedar la imatge de què un és un fanàtic pro-nuclear que desitja que Espanya es converteixi com França en un país ple de centrals nuclears (que per d'altra banda no els hi va tan malament).
L'objectiu d'aquests dos posts (I, II), junt amb el tercer que m'he compromès a escriure sobre les noves tècniques de residus, només pretenen informar sobre una de les opcions energètiques, la qual està demonitzada en el nostre país, essent però la què es desconeix més profundament. Tothom entén a grans trets com funciona una central tèrmica, una hidroelèctrica, un aerogenerador, els panells solars, i quines conseqüències pel medi ambient tenen, però molt poca gent sap com funciona una nuclear i quina és la seva seguretat.
El meu objectiu ha estat doncs des d'aquest humil mitjà informar amb paraules entenedores sobre el funcionament, pros i contres, d'aquesta font energètica, fent a més d'advocat del diable degut a la poca popularitat que té en aquest país.
El meu objectiu però no és defensar l'energia nuclear com a font única i solució de tots els problemes, sinó fomentar un debat a nivell social perquè els nostres polítics defineixin un model energètic clar i transparent per als propers anys, que garanteixi el subministrament a un preu raonable de la demanda creixent que hi haurà (a pesar de les necessàries tècniques d'eficiència energètica que haurien de frenar el ritme de creixement) i que permeti assegurar el futur del nostre planeta.
El model actual amb una dependència del 85% de l'exterior i uns nivells d'emissió de CO2 que sobrepassen amb escreix els compromisos adquirits a Kyoto no cumpleixen cap dels dos objectius. Els plans presentats pel govern fins ara obvien la tercera font actual d'energia i parlen d'increments moderats de l'ús d'energies renovables, la qual cosa ja es veu que no significa un canvi radical en la política energètica per assolir els objectius esmentats.
La solució varia molt segons la font que un busqui. Segons l'informe de Greenpeace Renovables 100% en el nostre país es podria garantir la demanda prevista segons ells per l'any 2050 exclusivament amb un mix de fonts renovables, amb diferents opcions fins i tot. És una reflexió interessant, malgrat que com en qualsevol d'aquests informes la falta de dades utilitzades per a arribar a aquestes conclusions impedeixen evaluar la viabilitat del què proposen. En tot cas ningú amb dos dits de front pot posar en entredit que les energies renovables han de tenir un pes cada cop més important en el futur energètic mundial. La pregunta del milió és com sempre si realment aquestes són suficients i en cas contrari, si ens podem permetre el luxe de seguir depenent de combustibles fòssils per conservar el món. Com sempre cada estudi, segons qui el faci, presenta resultats diferents. Com a mostra dues notícies recents i contradictòries del Foro Nuclear i de Greenpeace, amb l'anècdota que ambdós informes venen avalats pel Consell Mundial de l'Energia (sic). Especialment en el tema costos les discrepàncies entre "experts" són evidents.
Per això ha de ser el govern qui, en base a estudis independents, defineixi un pla energètic clar i ambiciós per en els propers anys invertir l'actual model insostenible econòmicament, estratègicament i mediambientalment. Tenint en compte que el món modern depèn completament de l'energia no ens podem permetre models amb un 85% de dependència exterior, més en temps on no es pot descartar un conflicte entre occident i el món àrab (que és la majoria d'aquest 85% de subministrament). Probablement la solució passi, com sol ser habitual en discussions blanc-negre, per un mix equilibrat de diferents fonts energètiques (solució gris).
També tothom ha de ser conscient de les decisions preses i les pressions fetes. La campanya antinuclear de Greenpeace i la conseqüència nacional que va portar amb la moratòria nuclear (ús de les actuals fins al final de la seva vida útil però no construcció de centrals noves) del govern espanyol tindrà el seu sentit si efectivament només podem viure de renovables. Però si finalment es confirma el què altres manifesten i l'energia nuclear és necessària (mai m'he trobat en cap fòrum nuclear una opinió que freni l'impuls de les renovables) les seves accions hauran tingut conseqüències que la societat tampoc pot obviar:
- Frenada durant dècades del desenvolupament nuclear. En molts països (com el nostre) durant molts anys no han contruït cap central nova (d'altres estan ja rectificant), però això també ha implicat una frenada en la investigació i en l'aparició de noves generacions de tècnics nuclears. Sense aquest parèntesi molt probablement avui ja disposaríem de centrals de més rendiment, més segures encara i hi hauria una solució pels residus.
- El fort descens a tot el món d'enginyers nuclears en les últimes dècades també ha frenat la investigació de l'energia de fusió (l'energia de les estrelles), que si no acaba essent una utopia, sí té el potencial per convertir-se en una solució energètica a nivell mundial.
- Mirat ja més en clau local, la moràtoria nuclear del nostre país va ser l'element decisori per donar el projecte ITER (d'investigació de la fusió) a França en comptes de Vandellós, malgrat que tècnica i econòmicament sembla que el nostre emplaçament era millor. No cal dir que l'haver rebut un projecte d'investigació mundial hauria portat a la nostra terra milers de físics i tècnics nuclears i hauria desenvolupat de nou una indústria de proveïdors que hauria donat milers de llocs de treball autòctons. Quan queda clar que l'economia del totxo arriba a la seva fi, i que Espanya té un dèficit industrial i d'I+D important, aquest projecte, junt amb l'impuls de recerca i indústria biomèdiques (que sens dubte hauríem de començar a explotar) hauria permès tenir una base econòmica pels propers anys més estable, per compensar possibles crisis turístiques i immobiliàries.