Les prèvies recomenacions rebudes des de Barcelona ens decidien a canviar la ruta i anar cap a Citera, illa jònica completament apartada de la resta i destí turístic local. La decisió implicava sacrificar Zakhintos de la ruta, però després de passar-hi dos dies i dues nits, i dels comentaris rebuts de Zante (turistitzada a base del malt gust british low cost), crec que podem dir que la decisió ha estat plenament encertada.
Citera és una illa esquitxada de petits poblets on la vida transcorre tranquilament. Només la capital Chora i Kapsali (port 2km al sud, on ens allotjàvem) presenten cert ambient nocturn, sense que això impliqui grans poblacions o construccions que destrossin el paisatge i l'harmonia de l'illa.
Solventat l'allotjament el primer dia ens el regalàvem com a premi després del tute dels anteriors dies... Això si com a regal es pot considerar tot un dia de platja a 39 graus i on finalment l'ombra de la terrassa era tan necessària com benvinguda. Un bon sopar, unes copes al Koukos (curiós bar musical en un revolt entre Choras i Kapsali) i cervesa final innecesaria a Kapsali, on malgrat les promeses descobríem que l'ambient no durava massa.
El segon dia començàvem l'exploració dels racons de l'illa. Recomenable l'excursió fins al nord, on als voltajts d'Agia Pelagia, i seguint dos quilòmetres de pista per la costa s'arriba a la bonica platja amb xiringuito de Laggada. Acostumats a mars piscina fins el moment, ens sorprenia la mar picada del mar.Com les grans ones no es poden disfrutar tant en una platja de pedres, proseguíem la ruta buscant el refugi del mar de Creta, en la preciosa platja verge de Kaladi. Quan el sol començava a caure vam tancar la visita al bonic poble de Mylopotamos, on unes cascades i tranquiles terrasses complementaven perfectament el capvespre.
Si alguna cosa bona té la routard són les recomenacions gastromiques, repetint magnífic sopar aquest cop al Pierros de Livadi, un must si algú visita l'illa.
L'1 d'agost ens obsequiava amb un Koukos més ple, i les ganes de practicar espanyol d'una, ens va obrir la porta a tot un grup d'artistes atenencs amb les què passar una divertida nit.
La preciosa platja perduda de Kobonada, recomenada la nit anterior, ens ocupava els últims moments de Khitira abans d'agafar el ferry que ens tornava a Grècia continental. En total dos dies i dos nits, d'un destí que però dona per més si es busca relax autèntic.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari