Lefkada

L'arribada a l'illa de Lefkada al capvespre portava les primeres situacions de cert estrés per trobar allotjament, però després d'una batuda en equip i novament amb l'acció del Charly, aconseguíem tres habitacions amb vistes al mar de la pensió Ostria a la part alta d'Agia Nikitas, una espècie de Calella de Palafrugell a la grega. Dormir amb la remor de les ones del mar com a únic soroll (roncs puntuals del Marcel a part, segur recíprocs) no té preu... Llevar-se i des del balcó contemplar el mar un nou plaer.
Lefkada és una illa tranquila, les nits es van resumir en unes copes al bar del carrer principal, on com sempre l'ultim dia ja teníem confiança amb els propietaris. Per contra, el fet de poder arribar-hi en cotxe (nosaltres en vam sortir) feia que estés molt concurreguda per turisme local, sent impossible accedir a certes platges.
Sense voler repetir les quilometrades muntanyoses de Kefalonia i tenint en compte que la costa est no semblava oferir gaires alicients excepte per qui vulgui veure l'illa d'Onassis o fer surf, ens vam concentrar en la costa oest on estàvem. Només diré, que no ja jo, sino un volta al món com el Charly, parlàvem de potser les millors platges on havíem estat.
La primera, Mylos, accessible a peu després d'uns 20 minuts durillos amb la solana des d'Agias Nikitas, o vaixell quan no hi ha mala mar, com quan vam anar. Aigües color Blue Tropic com Myrtos de Kefalonia, però sense xiringos ni cotxes i amb la muntanya arribant al mar.
La segona, Egrimni, estressant arribar i aparcar abans de fer les 365 escales que hi porten i on val la pena caminar per allunyar-se de la zona més concurreguda.
L'excursió fins el salt de Lefkada val la pena per aquells a qui, com a mi, els hi agradi els fars a la fi del món, acompanyat en aquest cas de penyasegats espectaculars, des d'on saltaven els monjos del temple d'Apolo per curar-se del "mal d'amors".
Després de dos dies i tres nits molt agradables, tocava agafar el cotxe i fer el trajecte fins Iogumenitsa des d'on agafar el ferry cap a Corfu.