7:30 dempeus per agafar el ferry de les 9h que ens tornés al continent. Restava un llarg recorregut fins a Atenes, però el dia abans descobríem que teníem quelcom per veure.
La primera part del trajecte ens portava entre les grans muntanyes del nord de Grècia, imponents pics de més de 2.500m i un port de muntanya aquest cop alpí de debò.
Després de més de dues hores conduint i la pausa per dinar en un poblet de carretera, arribem als monestirs de Meteora, una de les grans atraccions de Grècia. Es tracta d'un massís que recorda Montserrat, però amb turons separats, al cim dels quals es troben alguns monestirs que els monjos van construir per refugiar-se d'atacs turcs i albanesos a l'Edat Mitjana. Desgraciadament molts no van sobreviure als bombardejos alemanys de la segona Guerra Mundial, però encara se'n conserven sis en bon estat on hi viuen encara monjos. Fer-los tots no és imprescindible (nosaltres tampoc teníem temps), però les vistes i l'entorn sí valen la visita.
La resta més quilòmetres de cotxe entremig de paisatges cada cop més sosos i amenitzats per la música i els podcasts de La competència habituals en el viatge. Cansats de tants km a 5, tornem el cotxe last minute 10 minuts abans del tancament.
Amb un vol a les 4:10, sempre queda l'últim dilema, trencat pel fet que el Ferri sí tenia hotel al tornar un dia més tard a Zurich. Un breu i estrany primer contacte amb l'oblidada Atenes en aquest viatge. Estrany perquè el barri de l'hotel no oferia cap oferta on sopar a unes hores on l'ambient fosc i heroinòman no resultava gens acollidor. Estrany perquè tanquem el viatge sopant a la terrassa d'un 5 estrelles amb l'Acropolis i el Partenon de fons.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari