El tercer dia ens portava les primeres grans maravelles del Peloponès. Passat Poulithra la carretera ascendeix sense compassió pel nostre limitat Nissan Note i en un breu lapse de temps deixem els arbustos mediterranis pels avets alpins... Això sense deixar de veure el mar en cap moment. El dia ve marcat pels contrastos: de paisatge segons la vessant, de pujades i baixades de ports, de carretera asfaltada a pista segons disponibilitat de pressupost (aneu prenent nota)... Com a conductor aquell dia crec que vaig fer més ports que a Suïssa, però sempre sota rerefons de costa mediterrània (cabres monteses a part).
La primera parada era l'aillada i espectacular platja de Felekanos, a la qual s'arriba després d'un llarg descens. Platja de pedres poc concurreguda amb un xiringuito, aigua transparent i un veler de fons per fer més bucòlica la imatge.
La ruta de pujades i baixades ens portava per pobles perduts enmig del no res, fins retrobar l'espectaccular coll que ens baixava fins a Kiparissi, on una simpàtica cambrera ens oferia un berenar de luxe en una terrassa del port, a l'hora que una connexió de wifi amb la qual podíem donar els primers senyals de vida.
Tornava a fer-se tard, així que malgeat sentir-nos com a casa, posàvem rumb cap a Monemvasia, ciutat amurallada bizantina situada en un "peñón" coronat per... sí efectivament unes noves restes de castell.
Banyet de capvespre, cerveseta i de nit enfilem novament per ports de muntanya en direcció a Neapolis, ciutat que malgrat l'hora ens oferia sense problemes allotjament i un bon sopar, en el qual per fi podia provar la moussaka. Al dia següent tocava agafar un ferry cap a l'illa de Citera.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari