07 d’agost 2012

Un passeig per la història: d'Esparta a Olimpia

No havia comentat per aquí que una de les coses que ens van sorprendre des del primer dia era el bon veure de les gregues, país que cap membre del viatge tenia en ment com a especial en aquest sentit. De totes maneres res del què havíem vist era comparable a Esparta, on resultava molt fàcil enamorar-se cada 5 minuts mentre sopàvem de la majoria d'espartanes que passaven per la plaça major (deixant ja com a amor platònic el 10 de cambrera que ens servia). Per sort o per desgràcia, però, descobríem que la festa espartana era molt a l'italiana, tot de gent sentada en terrasses en grups tancats, per la qual cosa la matinada del dia següent no va ser tan dura.
A les 8:30 començava la nostra visita a Mystra, runes d'una ciutat bizantina medieval construida sota una fortalesa originària de l'imperi franc. Ràpidament el Marcel s'adonava de la seva infravaloració del complex que el dia anterior volia visitar en una hora. Sota un sol demolidor durant tres hores ens vam endinsar en les restes d'aquesta influent ciutat en el seu temps, de la qual desgraciadament es conserven majoritariament només esglesies.
De nou les muntanyes feien acte de presència en la ruta Esparta-Megalopolis-Andritsena-Olimpia, al.lentint la marxa el suficient com per haver de descartar el temple d'Apol.lo a Vasses, el més remot de Grècia.
Sí arribàvem en canvi a Olimpia, runes no especialment ben conservades, però amb bones explicacions que ajuden a fer-se la idea. Trepitjar l'estadi olímpic de l'antiguitat (una pista de 200 m rodejada de gespa-grada que podia acollir fins a 45.000 persones), especialment en aquests dies d'esperit d'Olimpiades, també té la seva gràcia. La cursa de 200m la v postposar per èpoques on la temperatura baixés de 30 graus.
El llarg dia concloïa amb la posta de sol des del castell de Castro (un més) i un sopar a Kylini previ al pitjor allotjament on he estat mai a Europa. Per sort només podíem dormir quatre hores abans d'agafar el ferry de matinada cap a Kefalonia, on el cinquè integrant ens estaria esperant per incorporar-se.

0 comentaris: