El següent destí després dels dos dies de relax de Khitira era la península central sud del Peloponès, el Mani, on els espartans més radicals van baixar quan no volien formar part de Grècia i van seguir convivint amb les seves regles i conflictes tribals. Malgrat formar part actualment òbviament de país, el Mani segueix respirant cert aroma d'irreductible.
Les primeres sensacions però passat el bonic poble coster de Githion van ser més sensorials. Vius colors i aromes intensos a palla i olivers encenien els nostres sentits mentre recorríem la revirada carretera del holf de Kostronas. El nostre destí final el rural poble de Flomochori, en la platja del qual es poden trobar habitacions que permeten establir contacte amb la un tant rude població local (que no implica antipatia com un pot pensar al principi). Tranquila nit amb bon sopar de peix abans d'iniciar la llarga ruta del dia següent.
El Mani es caracteritza per les seves construccions de casa-torre fortalesa, herència de les disputes tribals de no fa més que dos segles. El temps a passar-hi en cada poble pot ser discutible si no es comparteix la passió per pobles semiabandonats i la fotogerontofilia del Charly, però val la pena fer la volta a la península i para en un parell de pobles enmig del paisatge muntanyós i semidesèrtic marcat per incendis relativament recents.
Passada Aeropolis (capital mani on no val la pena parar) enfilàvem la carretera costera (novament revirada) que pitta fins a Calamata. Pel camí es troben interessants pobles híbrids entre arquitectura mani i poble modern coster modern. A Kardamili paràvem per fer un banyet i aconseguíem menjar la primera pita del viatge (no tan trivial de trobar com un pot pensar).
El port de Langada de 1.900 m ens tornava a portar paisatges alpins, amb espectaculars canons en el descens cap a Esparta. Precisament d'aquests penyasegats era des d'on els espartans sacrificaven els nens que consideraven com a no vàlids.
Al final del descens trobàvem les runes de Mystra, massa tard però per visitar-les el mateix dia, per la qual cosa decidíem fer nit a una Esparta que presentaria més atractius dels esperats.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari