El Teatre Constitucional

La veritat que quan un està a l'estranger intenta desconnectar de les polèmiques polítiques diàries, típiques de l'estat espanyol (perquè a les notícies alemanyes no surten cada dia disputes entre partits? són ells els estranys o nosaltres?). Però bé, les arrels sempre tiren i tenint Internet una breu visita a algun diari online no te la treu ningú la lectura d'algun diari quan alguna visita de SEAT te l'ha portat especialment.
Una de les notícies recorrent de les últimes setmanes és la batalla entre els dos grans partits espanyols i de retruc el govern català per fer-se amb el "control" del Tribunal Constitucional. A un de petit a l'escola l'ensenyen que en democràcia existeix un poder judicial, un legislatiu i un executiu, la virtut dels quals de cara al bon funcionament del sistema és la seva independència. Un entén per això que per tant els membres d'un tribunal (i més quan parlem d'un tan clau com el Constitucional) són persones preparades, que després d'uns llargs estudis i oposicions són capaços d'analitzar i interpretar les lleis del poder legislatiu, i per tant emetre veredictes justos. Naturalment res és tan senzill i les lleis també es poden interpretar potser de maneres diferents i per tant poden sorgir discrepàncies entre diferents membres. Si tot funcionés normalment caldria però esperar que per norma general les discrepàncies entre ells no fossin constants, sinó segons el cas.
Aquests dies però estem veient que en realitat el treball d'aquests funcionaris (com a mínim els d'aquest tribunal en concret) és molt més senzill. Resulta que aquests formen un equip dividit, format per dues quasi meitats, una part conservadora, amb membres proposats pel PP, una part progressista, amb membres proposats pel PSOE. Per tant en temes de caire polític (que imagino són la majoria en aquest cas), el seu treball és tan senzill com posicionar-se segons les directrius que marqui el partit que els ha aconseguit aquest lloc tan còmode.
Això comporta el lamentable espectacle de recusacions i súpliques que s'està vivint aquests dies, tot per fer-se amb el control d'aquest estament i aprovar o frenar l'Estatut català. Davant aqueses coses la societat ens hauríem d'escandalitzar, però al final l'únic que fan és avorrir-nos, que és el gran poder real de la democràcia, mantenir a una sèrie d'impresentables mediocres sense que ningú es rebel.li.