Estupidesa humana

Fins on pot haver arribat l'estupidesa humana i la psicosi sobre la seguretat en els avions com per arribar a viure aquesta situació en l'aeroport de Göteborg?
Assedegat es dirigeix un servidor al bar principal que es veia i es decideix per una cervesa autòctona, la xapa de la qual encara no tenia, a pesar de no ser un país de gran tradició i del força elevat preu que costava (normal en aquell país). Arribat a la caixa, la noia molt amable me l'obre, i quan li demano si em pot donar la xapa em diu que no. Sorprès li explico amablement que col.lecciono xapes d'ampolles de cervesa i que probablement tardaré molt a venir a Suècia i que les cerveses locals són difícils d'aconseguir a l'estranger. La noia m'explica que ho entén i que ho sent molt, però que no està autoritzada a donar-me-la, que per això l'ha obert ella (així que no era amabilitat pel què sembla) i que trencant la norma posava el seu lloc de treball en perill. Resignat i sense ganes de posar-se a discutir en país forani poc conegut, un es dirigeix a assaborir el preuat bé adquirit.
Mentre un degustava el líquid, sorprenentment gratificant en quant a sabor, pensa, com es pot arribar a aquest punt? Què pot fer un humil servidor amb una xapa de cervesa? No és potser més perillós el got de vidre gruixut o l'ampolla que tinc sobre la taula. Si la xapa en sí és tan perillosa, què faig jo amb les 13 adquirides el cap de setmana i que estan a la butxaca de la bossa de mà que acaba de passar els actualment rigorosos controls de seguretat previs a l'embarcament? Qui ha posat aquesta norma tan absurda? Que m'hagin d'obrir l'ampolla, ho puc arribar a entendre, però un cop oberta, quin mal hi ha en un objecte tan inofensiu com la xapa? I essent una norma tan relativament fàcil de trencar i difícil de controlar, qui ha pogut inculcar la por en la caixera com per realment seguir-la al peu de la lletra?
Realment la ment humana no deixarà mai de sorprendre'ns a nosaltres mateixos...