Última comanda realitzada al Círculo de Lectores, abans de donar-me definitivament de baixa pel meu trasllat a Ingolstadt, la veritat que he de reconèixer que l'obra m'ha sorprès gratament, potser també perquè el vaig demanar una mica perquè no trobava res que em cridés massa l'atenció.
Obra de l'austríac Michael Köhlmeier, aquest breviari és un resum no exhaustiu i informal de la mitologia grega. L'estil és molt amè i m'ha fet recordar uns dibuixos que havia vist de petit, "La petita Apolon", que tractaven d'una filla d'Apolo i que amb un humor bastant cafre ens presentava també els déus de la mitologia clàssica, amb les seves virtuts i defectes. I és que els déus grecs lluny del concepte cristià (o d'altres religions) d'omnipotència, omnipresència, justícia, venien a ser com un altre tipus d'ésser viu existent en el nostre món, amb la peculiaritat de ser immortals i tenir poders sobrehumans, però cadascun amb el seu caràcter, amb els seus "pecats" i les seves limitacions.
Recopilatori format per tres volums, l'autor ens va explicant històries de déus, herois i humans, les quals en el seu dia van ser escrites en diferents autors clàssics. Aquestes no segueixen un ordre cronològic, ni lògic, però amb l'estil directe i desenfrenat aconsegueix que el lector és faci una idea ràpida de les vides d'aquells personatges i les moralitats que hi havien darrere. Interessant per a qui li interessi el tema però de moment no tingui temps o no es vegi en cor de llegir les grans obres clàssiques (com la Ilíada o l'Odissea, que algun dia sí espero poder llegir, malgrat que aquest breviari engloba històries de moltes altres obres menys conegudes). Que ningú esperi però una narració objectiva, com diu el propi autor, qualsevol història pertany en part al què l'explica.
06 de febrer 2007
Breviario de mitología clásica
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ostres, aquests si que em demano que me'ls deixis!!!
Ja saps que soc un enamorat de la mitologia grega, ja de jovenet tenia un llibret il.lustrat i sempre me'l llegia.
M'agrada el contrast entre heroisi Deus, ja que sembla que els primers siguin mes perfectes que els segons.
M'encanten les rivalitats, els amors, les coalicions que fan entre ells en moments donats. El poder d'Era sobre Zeus (aquestes dones...),...
Ara, si he d'escollir deesa, em quedo amb Palas Atenea (tambe conguda como la deesa de los ojos de lechuza), suposo que per la sevaa unio amb Odisseu, que per mi es l'heroi mes destacat de la mitologia grega (tinc d'esborrany un post sobre Odisseu, que he d'acabar de completar...un dia d'aquests el penjo i te'l dedico com a font d'inspiracio).
Pel que fa a l'Odissea i la Iliada, endavant!! Ja saps que son els unics llibres que m'he llegit mes de 2 vegades, i aquest estiu em sembla que com a minim un tornara a caure!
PS: Jo tb recordo aquells dibuixos, jejejeje, encara que diria que es tractava dels deus romans, no? Be em sembla que Apolo en romaa va passar a ser Apollo Helios, pel que te el mateix nom, i si no recordo malament, en els dibuixo sortia un angelet que era cupido, que es l'Eros de la mitologia grega...
i el que tb em vull llegir es el relat de Jaso i els Argonautes...
I ja acabant de parlar d'aixo... em fa moltissima rabia el que van fer a la pel.licula de Troia! Pero be, es igual... ja se sap que per tal de fer una superproduccio s'inventen la meitat de coses... pero matar a Agamenon i inventar-se una historia d'amor entre Aquil.les i Briseida, inventar-se que Patroclo es cosi d'Aquil.les, i fer veure que Paris no coneix a Eneas.
Per cert, si t'nteressa, l'Eneida tambe esta be, es semblant a l'Odissea pero amb Eneas, encara que potser aqui Virgili no sap donar aquella frescura i dinamisme que dona Homer...
Ah...i la Cancion de Troya ja te la vas llegir, oi? Per mi es un dels millors llibres que he llegit
Be ara si que et deixo, es que quen em toquen aquest tema, m'emociono
aix, deixa'm dir la ultima coseta!!!
Que seria de la mitologia grega sense rituals, oracles i auguris!!!
Tambe m'encanta aquesta part, i com intrpreten els senyals...
Apa siu
Ostia, doncs sobre la petita Apolon diria quasi segur q eren deus grecs. Apolo és l'únic que no va canviar,però diria que Zeus, era Zeus i no Jupiter. O potser era una barreja, tant ja no recordo.
Jeje, sabia que contestaries a aquest post, però bé està clar que et toca ara escriure a tu, que ets l'expert en la matèria.
La canción de Troya sí que el vaig llegir i també em va encantar, i la peli també em va fer ràbia que canviessin tota la realitat, però això és Hollywood. De totes maneres ho vaig trobar innecessari, perquè la història original ja és genial i els canvis no aporten tampoc res de millor, bé potser la història d'amor era per al públic femení, pero la resta...
A l'autor, que com he dit mostra també obertament les seves preferències, també li agrada Palas Atenea, i per contra mostra bastant odi cap a Ares.
En fi, caldrà algun dia llegir alguna narració clàssica
Deixa el teu comentari