La verdad incómoda

Aconsellada pel Marc, amb qui comparteixo majorment la preocupació sobre el canvi climàtic, ahir vaig veure per fi aquest documental produit i presentat per l'ex-candidat demòcrata a la presidència d'EEUU, Al Gore.
La pel.lícula no aporta poster grans coses noves per als què fa temps que ens preocupem del tema, però presenta dades conegudes d'una forma molt didàctica per a qui mai ha fet massa cas del problema i aporta bons arguments per als què intentem anar conscienciant a la societat que ens rodeja. En aquest sentit és una pel.lícula necessària i recomenable per a tothom.
Personalment potser el què em va sorprendre més és el comprovar que realment estem ja bastant pitjor del què em pensava, sobretot quan un mira les situació als pols. La gent no li dóna massa importància al què passi en aquestes zones deshabitades, però les conseqüències serien terribles com es mostra en aquest documental. Potser no som plenament conscients de què significa pujar 6 m el nivell del mar o que una gran massa d'aigua dolça es fongui en l'oceà, per això és important la visió d'aquest film. Un es pregunta perquè cada dia estem veient els problemes de guerres en el món, sobre les quals poc s'hi pot fer, en comptes de presentar-nos l'estat mundial d'aquest greu problema.
Lluny de ser catastrofista, tot el contrari, la pel.lícula intenta enviar-nos el missatge de què encara es pot revertir el problema, però per això és necessària una reacció per part de tots... i ja. A nivell individual sempre hi ha coses a fer: apagar la llum i els aparells quan no els utilitzem, utilitzar bombetes de baix consum, utilitzar transport públic quan es pot..., i sobretot pressionar a nivells més alts perquè també es prenguin decisions. Com també mostra el film, l'evolució tecnològica no va en contra de l'èxit empresarial, i sinó que li preguntin a Toyota, que aquest any es convertirà en el primer fabricant mundial de l'automòbil, amb beneficis rècord dins del sector i apostant clarament per cotxes més nets. I això en un món que encara no està conscienciat del problema, imaginem-nos la situació en què a sobre els consumidors penalitzen realment a les empreses que no li donen importància al medi ambient. Com vaig aprendre en el llibre Colapse, fins i tot en una indústria tan "bruta" com la petrolera es poden trobar diferències abismals entre models empreserials relatius al medi ambient.
Caldrà també que comencem a pressionar els polítics, perquè el creixement demogràfic i econòmic en molts països és tan gran que la situació pot ser insostenible en molt pocs anys (és a dir, potser sí que no arribarem a veure, i sinó segur que els nostres fills ja s'ho trobaran). Els països punters han de prendre mesures, evolucionar ràpid les tecnologies, de tal manera que els països en vies de desenvolupament les puguin també incorporar en breu.
El canvi és possible, així que no deixem que les futures generacions es preguntin com vam ser tan cecs com per no haver reaccionat a temps.