Mein Führer

El director suís afincat a Berlin Dani Levy ha intentat amb aquesta obra de gran ressó mediàtic el què fa uns anys va realitzar el director de la companyia teatral "Els Joglars", Albert Boadella, a Espanya, amb la seva obra ¡Buen viaje, excelencia! (2003). Les dues obres intenten caricaturitzar els últims dies dels dos dictadors, però l'excessiu infantilisme amb el què retraten a ambdós personatges fa que l'obra perdi tot interés.
Centrant-nos amb l'obra germànica, que suposo arribarà d'aquí a un temps a les sales barcelonines, la història en sí no té ni cap ni peus. En plena decadència alemanya en la segona guerra mundial, el ministre Goebbels té la idea d'organitzar un parlament del dictador a Berlin, davant de grans masses, per recuperar la moral de la massa popular. Amb un Adolf Hitler (interpretat pel conegut humorista alemany Helge Schneider) completament decadent, per tal de preparar el discurs li posen un professor jueu! El rerefons és una presumpta conspiració per tal d'organitzar un atemptat contra el Führer i carregar-li al mort al professor jueu.
Les escenes estan pobrament representades en quant al punt de vista històric, l'humor de qualitat brilla per la seva absència, i el retrat tan patètic que es fa del dictador (així com dels seus ministres) no crec que realment ajudi a la memòria històrica o a la reflexió de les noves generacions com en teoria pretén el film.
Si bé és una bona notícia que tan a Espanya com a Alemanya s'hagi trencat el tabú de poder fer humor sobre Franco i Hitler, caldrà esperar a futures obres per veure si sobre aquest tema s'aconsegueixen fer pel.lícules de qualitat. Fins llavors millor visualitzar El Gran Dictador de Charles Chaplin (1940).