Els reptes pendents

Queda clar que el sistema político-econòmic actual no ha resolt els dos problemes esmentats en el post on comparava capitalisme amb comunisme. No només això, el més preocupant és que la tendència actual neolliberal i de política conservadora sembla que ens porta a fer passos enrere respecte al sistema de fa uns anys, on almenys a molt llocs d'Europa es va arribar a assolir un estat del benestar superior a l'actual. Estat que seguia basant-se en l'explotació dels països pobres per part dels rics (i com a tal no era una solució mundial i implica problemes com els de immigracions massives i guerres). Un estat del benestar que en alguns llocs la protecció del pobre era potser excessiva i com a tal, a l'igual que el comunisme, contribuia a matar la riquesa, i per tant necessitava certes correccions a la baixa com les que s'estan produint (aquí m'estic referint a països nòrdics, no a Espanya naturalment on mai hem arribat a tals nivells). Però si agafem als EEUU com a model de primera potència mundial, queda clar que no és el sistema a seguir. Un país sense seguretat social, amb un 30% de pobres, per més riquesa que generi, està donant passos enrere en el segon problema.
Actualment estem en una fase clara de retrocés. Les diferències entre països en desenvolupament i els països tradicionalment rics, acompanyades d'una globalització que permet als rics seguir-los explotant a l'hora que donant-los més informació sobre la grandesa del nostre sistema, generen tensions que deriven en immigracions, guerres i amenaces terroristes. Aquestes són utilitzades per les oligarquies dels països rics, amb el consentiment del poble, per retallar moltes llibertats individuals en nom de la "seguretat nacional". Tenim moltes més probabilitats de morir en un accident de cotxe, d'un infart de miocardi fruit de l'estrés laboral en el què estem immersos, que de morir en un atemptat terrorista... però estem disposats a acceptar que per evitar aquest se'ns controlin mails, trucades, se'ns filmi continuament, no se'ns permeti portar un miserable desodorant quan puges en un avió i sens registri completament sense haver cap indici de sospita.
Els nivells d'educació i cultura estan baixant. La cultura de l'oci (molt necessària en l'estat del benestar) i els avanços tecnològics (també molt lloables en sí) porten als pares a oblidar-se de l'educació dels fills i aquests a abandonar (en comptes de complementar) la lectura per la televisió, el mòvil i internet sense control. A l'escola deixem d'ensenyar matemàtiques (base de la ciència i de la capacitat humana d'abstracció), filosofia (que t'ensenya a pensar) i història (que t'ensenya qui som i perquè i t'ajuda a no repetir errors del passat) per una falsa preparació científica molt més especialitzada, que podria ser ensenyada més endavant. El resultat, estem creant unes masses socials estúpides i com a tals més fàcils de manipular (i explotar) per una oligarquia de rics.
La societat del consum que ens ven el capitalisme ens fa més esclaus. Treballem més i més hores per poder comprar coses que en molts casos ens són completament inútils i acabem arraconant. Un dret fonamental, com és el de la vivenda, es converteix cada cop més en un luxe (especialment en el nostre país), que només pot ser adquirit després d'una vida d'esclavisme laboral.
Durant uns quants anys podíem pensar que les societats més avançades caminaven en direcció a resoldre els dos problemes. Actualment podem dir que clarament avancem en el primer problema i tornem a retrocedir en el segon. L'egoïsme inherent en el gènere humà (i probablement en la naturalesa com a font de supervivència) porta a què tot sistema evolucioni cap als interessos d'una minoria oligàrquica de concentració de riquesa i poder. La majoria esclava d'aquesta minoria ho accepta fins a uns certs límits, que quan es sobrepassen, acaben en una revolució on la riquesa en un primer moment es reparteix cada cop entre més gent. És el desenvolupament de la història humana. Per això actualment hi ha un major nombre de gent que viu bé respecte cap altre moment de la història.
El repte és que algun dia assolim la solució definitiva.

" Resolved los dos problemas, estimulad al rico y proteged al pobre, suprimid la miseria, poned un término a la explotación injusta del débil por el fuerte, poned un freno a los celos inocuos de los que están en camino en contra de los que han llegado; ajustad matemática y fraternalmente el salario al trabajo, acompañad con la enseñanza gratuita y obligatoria el crecimiento de la infancia y haced de la ciencia la base de la virilidad, desarrollad las inteligencias mientras os ocupáis de los brazos, sed a la vez un pueblo poderoso y una familia de hombres felices, democratizad la propiedad, no aboliéndola, sino universalizándola, de manera que todo ciudadano, sin excepción, sea propietario, cosa más fácil de lo que se cree; en dos palabras, aprended a producir la riqueza y aprended a repartirla, y tendréis conjuntamente la grandeza material y la grandeza moral. "

Los miserables. Victor Hugo.