La trilogia Bourne

Amb el "Ultimatum de Bourne" es tanca la probablement millor sèrie de pel.lícules d'acció dels últims temps, es tanca la trilogia que començava fa 5 anys amb "El caso Bourne (The Bourne Identity)", dirigida per Doug Liman, i continuava amb èxit amb "El mito de Bourne (The Bourne Supremacy)", on es canviava de mans al director Paul Greengrass, qui repeteix i s'encarrega de tancar així mateix la saga.
Tal i com em va passar amb Saw, el fet de pertànyer a un gènere normalment esgotat i amb poques idees com és el dels thrillers d'acció i persecucions, ha fet que entrés tard a la saga, fins al punt de no haver-les vist puntualment al cinema.
La trilogia Bourne compta amb els ingredients necessaris del cinema d'acció: un heroi fort i ben plantat, lluites cos a cos, amb armes, persecucions increïbles amb cotxe, moto i qualsevol mitjà de transport imaginable, i lògicament fregant sempre l'impossible. La mort persegueix al nostre heroi però per més rivals que es trobi al camí sempre acaba sortint victoriós. No diria que la pel.lícula destaqui especialment pels seus efectes especials: aquí no es parla de grans atemptats contra el món, sinó que les tres pel.lícules són exclusivament l'intent de caça i captura del protagonista. Les tres obres tenen però el seu estil propi (probablement donat pel cinematògraf Oliver Wood, que sí participa en les tres obres), amb acció imparable i moviments vibrants de càmara i efectes matrix suavitzats per intentar ser més verosímils en les lluites cos a cos.
Què fa però d'aquesta trilogia especial i que hagi assolit l'èxit que té? Suposo que un primer mèrit el té la història. Saturats sempre d'agents pro-governamentals que defensen els interessos dels EEUU o Gran Bretanya i en missions salvadores pel país o el món, aquí la història es molt més senzilla. Bourne és un agent especial de la CIA que troba un vaixell enmig del mar i que ha perdut completament la memòria. Poc a poc anirà descobrint les seves habilitats i qui és, però es trobarà amb una CIA que vol borrar-lo del mapa, com a testimoni d'operacions ilegals dels EEUU que és. La criatura contra l'estament oficial que el va crear. L'altre punt clau són unes trames sense pausa que mantenen a l'espectador enganxat al seient durant la durada (raonable) dels films. Els moments sentimentals es redueixen al mínim imprescindible per conèixer la humanitat del protagonista. El tercer punt important és la credibilitat de l'impossible. Moltes accions són completament exagerades i cap mortal sobreviuria, però es trasmet una sensació de realitat dins de l'obra. No és com un Bond que lluita contra 50 i no se li ha arrugat el smoking.
Però sens dubte el gran encert de la saga és l'elecció del protagonista: un excel.lent Matt Damon, que probablement sigui dels pocs actors amb un físic d'heroi, però capaç de transmetre duresa, intel.ligència, serietat i sentiments a través del seu rostre.
El Ultimatum de Bourne és el perfecte final a la saga. Nova entrega d'accions per multitud de ciutats del món. En ella descobrim finalment tota la veritat (parcialment ja revelada en les anteriors entregues) sobre el programa de reclutació que el va portar a convertir-se en un agent especial per fer les feines brutes de la CIA, i el protagonista es troba finalment amb els seus creadors...