EK-223 Weihnachtsabendessen i Nürnberg

Aquest cap de setmana tocava un nou sopar de Nadal, aquest cop el del departament d'Audi, al qual no pertanyem, però en el qual tenim el nostre lloc de treball. I bé, la veritat que va ser semblant a l'any passat, només que canviant el menjar bavarès per un buffet italià força bo, que ens va permetre menjar peix acceptable entre d'altres coses. Per la resta, doncs inici amb el discurs del jefe, repassant projectes i els que hi estan implicats (aquest any per al Q5 ja només hi havia presència 100% ibèrica), uns quants temes (força insuportables) de trombó i corneta d'un company i la seva dona i com aquest any faltava el Marcus (el nostres coordinador i director teatral), doncs el company del trombó el va voler sustituir explicant comptes nadalencs bavaresos amb més pena que gràcia. La resta del sopar, doncs com era d'esperar per les diferències d'edat i cultura entre els tres mosqueters i la resta, doncs bastant aïllats en la nostra "spanische Ecke", només trencada en moments puntuals pel Herbert.
Una mica agobiats després de quasi 4 hores de sopar, vam marxar i després de molt de temps vaig tornar a sortir per Ingolstadt (no compto la festa de residents perquè era una festa pseudo-privada). Primera copa a l'Outzerie, dues més al Lago Bar, l'estrena personal a una disco relativament nova, el Makis, que com a lloc està molt bé però que la música agobiava, i finalment una nova baixada als inferns de l'Icekeller, on la sobreexplotació del local em va acabar agobiant i decidir anar a casa.
Cosa que havia d'haver fet abans per no haver-me de llevar a les 9 i amb tota la ressaca agafar el cotxe cap a Nürnberg, on havia quedat amb la Iris. Per sort l'últim Gelocatil que em quedava va anar fent el seu efecte durant l'autopista i vaig arribar en un estat presentable.
A pesar d'estar relativament a prop d'Ingolstadt, la veritat que no havia tornat a Nürnberg des de fa un any, quan a penes començava la meva estada alemanya. I naturalment aquell dia només l'havia vista de nit, sense que m'acabés d'impressionar. Un gran error del qual s'ha d'aprendre, doncs Nürnberg efectivament, tal i com diu la gent, és molt més interessant del què m'havia esperat després d'aquella primera visita, on m'havia perdut moltes coses. A més del bonic (però típic alemany) centre amb els seus mercats nadalencs, plaça major i esglésies, Nürnberg té el seu castell des del qual es pot contemplar tota la ciutat, la casa d'Albrecht Dürer (en un preciós racó de la ciutat al costat de la muralla que rodeja el centre) i sobretot racons espectaculars en les zones més noves del centre al voltant del riu. Probablement una ciutat més maca que München per anar a passejar un dia on un vulgui desconnectar d'Ingolstadt. El seu famós mercat de Nadal em va servir per fer algunes compres de regals nadalencs. I tot plegat va ser una bona excusa per veure de nou a la Iris, amb qui aquest cop hi va haver menys problemes de comunicació (sembla que al final aconseguiré comunicar-me bé amb qualsevol alemany vingui d'on vingui) i ens vam poder posar al dia de les nostres vides, ara que un servidor està molt més gandul amb el mail. Llàstima que no poguéssim dinar en una típica tasca d'especialitats en salsitxes de Nürnberg. Al final vam acabar en un italià, on lògicament també van acabar el Marcos i l'Elena, i és que la ciutat per aquestes dates està plena de gent i turisme, a pesar de què l'escalfament climàtic hagi acabat amb les imatges del mercat nadalenc ple de neu.

+ Fotos