Kroatien 01-05-08

I finalment va arribar el moment, el de fer l'últim viatge important abans de tornar a Barcelona definitivament, almenys de moment. Quedava a la vista un possible viatge a Berlin l'últim pont, però la visita del Raul la setmana que ve ha precipitat la decisió de quedar-me a Ingolstadt l'últim cap de setmana.
A més què millor que despedir-se dels viatges centreuropeus que amb un viatge a lo gran a Croàcia, aprofitant el pont de l'1 de maig i sumant-hi el dilluns de festa. La companyia una vegada més, els irreductibles Alfonso i David, i afegint-hi aquest cop el Ramon, si bé probablement l'esperit més present (almenys en les llargues hores al cotxe) va ser algú altre...
L'aventura començava el dimecres 30 d'abril; aprofitant l'ambient prevacacional que es respirava per Audi ens escapàvem a les 11 del matí, si bé entre pitos i flautes deixàvem Ingolstadt enrere a les 12. Un llarg camí ens esperava... Alemanya, Àustria, Eslovènia i finalment Croàcia. 4 països i unes quantes cerveses al cotxe en una tarda com aquell qui res. Zagreb l'havíem de descartar molt a pesar meu per falta de temps, així que posàvem rumb cap a la costa. Morts de gana provàvem el típic Cevapcici en una àrea de servei mentre veiem els últims minuts de la segona semifinal de Champions (després de la decepció del dia anterior). Una hora ens quedava encara de camí, fins a intentar trobar Vinjerac, un poble que no sortia a cap mapa, ni al navegador (que descobríem que no tenia una gran base de dades del país) ni estava pràcticament senyalitzat enlloc. Allà havia trobat l'Alfonso el primer allotjament, només que amb aquestes confiances cegues en les noves tecnologies no va creure necessari imprimir cap mapa d'arribada dels què hi havia a les pàgines webs. Així que unes voltes en plana foscor i un parell de trucades a la desesperada recepcionista més tard, a les 0:00 aterràvem amb el flamant A6 a un preciós apartament Tamarix on havíem de passar la nit. Km: 905.4.
Set hores més tard, descobríem amb els primers rajos de sol difuminats pels núvols matinals Vinjerac. Un poble molt petit i poc urbanitzat, aïllat en plena ria, i on es respirava especialment una cosa: tranquilitat absoluta. Desgraciadament el nostre pla de viatge no ens permetia gaudir-la massa temps, així que partíem cap a la primera destinació: Zadar. Al nord de Croàcia però al sud de la Península d'Istria, Zadar és una de les ciutats costeres més importants del país.
Allà descobríem per primer cop unes de les poques marques que queden de la guerra civil que a principis dels 90 va acabar amb la independència del país respecte l'antiga Iugoslàvia: les marques de trets als murs dels edificis. Per la resta, Zadar té un encantador centre històric situat en una petita península amb un passeig marítim-port que l'envolta completament. Com és habitual a un servidor li canvia l'estat d'ànim en quant veu el mar, si bé en tota la costa croata és pràcticament impossible veure el mar obert degut a les nombrosíssimes illes que hi ha davant la costa i que fan que un no sàpiga mai si està veient mar, ria o llac. Decidíem encaminar la carretera que va bordejant la costa fins arribar a Sibenik, ciutat situada en una gran ria i amb un casc històric situat sobre un petit turó, en el cim del qual trobem un castell bastant fet pols però des del qual es tenen unes bones vistes. El centre ple de carrerons empedrats estrets en pendent és un bonic laberint on perdre-s'hi una estona. La gana començava a apretar i sortíem de la ciutat amb un objectiu clar: menjar garrí o be rostit en un grill de carretera com els què havíem estat veient pel camí. Missió impossible un 1 de maig a Croàcia: tota la carn està ja reservada per als locals que d'aquesta manera celebren el dia del treballador. Ni una trista costella per al turista. Així que ja quasi a les portes de Trogir i passades les 15h trobàvem un bon restaurant on menjar almenys quelcom que també es troba a faltar en terres teutones: un bon rissotto, peix i calamars frescos i vi blanc. Amb l'estomac ple i una mica tocats, feiem els postres a una terrassa marítima ja a Trogir. Poble costaner a les portes de Split, des del campanar de l'església es disposen de magnífiques vistes a la seva badia. 17:40 i 230 km per endavant fins al nostre destí final, la perla de l'Adriàtic: Dubrovnik. Aquí va començar l'infern del viatge. Fins a Split hi ha sempre dues possibilitats de viatge: la carretera nacional que va per la costa i que havíem seguit durant el dia o una moderna autopista de peatge. De Split en avall ja només hi ha la primera opció, amb nombrosos pobles i revolts però pel camí. Per si fos poc 7 km estaven tallats i l'itinerari alternatiu senyalat era una volta de 50 km!! per les carreteres de muntanya que es dirigeixen cap a la frontera amb Bòsnia. La costa croata queda també interrumpuda durant uns 10 km que pertanyen a l'única sortida al mar de Bòsnia i Herzegovina, sort que la doble frontera que un ha de creuar és de riure. Així que després d'un cansat viatge en plena nit que mai s'acabava arribàvem a les 11:30 a Dubrovnik, mitja hora després trobàvem el nostre alberg i una hora després ens ficàvem a dormir. Km: 1350.
L'endemà al matí dempeus per tastar l'esmorzar més barat de les nostres vides, suficients per donar-nos energies per visitar en ple sol la bella Dubrovnik. El què per la nit ens havia semblat un castell va resutar ser el centre emmurallat de la ciutat. Un centre que et transporta a temps passats. Completament peatonal, també amb bastantes pendents, i algun carrer i plaça principals més amples, Dubrovnik és una preciositat farcida de turistes. La principal atracció és pujar a les muralles i donar la volta completa, per veure des de les seves alçades la ciutat de dins i de fora, alguna illa propera i aquí sí, mar obert també. A punt de la insol.lació després del passeig per les muralles, partíem de retorn cap a Split, esperant-nos de nou l'infern del dia anterior. Per fer-lo més amè decidíem agafar forces a Bòsnia, al poble costaner de Neum. Allà ens donàvem el primer bany a l'Adriàtic sobre platja de pedra i dinàvem prenent el sol en una agradable terrassa. Amb mi al volant i amb plena llum del dia l'infern que restava es feia més ràpid, tanmateix ens alegràvem a l'arribar a Split a les 18h i per tant encara amb llum diurna!! Després d'estar buscant i trobar finalment el nostre magnífic apartament en ple centre peatonal de Split, donàvem una volta, aprofitant els últims rajos de llum natural, al què seria la gran sorpresa agradable del viatge. Split és una ciutat normal que té un centre històric situat dins del què havia estat el Palau de l'emperador romà Dioclecià. Aquest Palau va servir de refugi als habitants de la ciutat durant la decadència de l'imperi i el Palau es va reconvertir en una ciutat fortificada. Per la nit, sopar i alguna cervesa pel centre i un parell de copes a una animat port situat en una petita badia separada del centre. Km: 1615.
Pel matí donàvem un altre volt pel petit centre ja a plena llum del sol i en ben esmorzat partíem cap al nostre següent destí. Després de carreteres, pobles, ciutats i costa, canviàvem d'escenari: el parc natural de Krka. Un dels més famosos del país, el parc es situa al llarg dels últims km del riu Krka abans d'encarar cap al mar. L'entrada al parc es fa per la zona on el riu s'eixampla, es bifurca i forma nombroses cascades rodejades de vegetació i fauna que per sort no vam trobar (com alguna serp verinosa que anant amb xancles no hauria fet massa gràcia). Una parada sens dubte recomenable, el colofó de la qual es fer-se un bany al llac al final de les cascades principals. És l'únic lloc on es permet el bany i una oportunitat única de tastar la dutxa d'una cascada. Això sí, un ha de passar per unes patinadores roques per arribar-hi i sota l'atempta mirada dels turistes que contemplen i fotografien les cascades des del pont. Segur que el David i un servidor estem en aquests moments en el disc dur de molts turistes en forma de foto o vídeo. Un cop dins el parc et venen diferents rutes en vaixell, que cas d'anar just de temps són prescindibles. Nosaltres vam agafar la completa i si bé un servidor va disfrutar prenent el sol a la coberta, cal dir que són 4 hores que un gasta per veure tota l'estona el mateix riu sense res massa destacable. Parada en una illa petita amb un petit monestir i l'objectiu final és una petita cascada (menor comparada amb les del principi) en un lloc on l'únic que pots fer és dinar durant la pausa d'una hora que et donen. Havent gastat més temps del previst sortíem quasi a les 17h de Krka amb un llarg camí per recórrer fins a la península d'Istria. Clar que si el camí és per autopista o bones nacionals és diferent, de totes maneres fins les 22h no arribàvem a la nostra mobile home d'un camping proper a Porec. El destí havia sigut elegit pel Ramon, degut a la macrodisco Byblos que hi ha en aquest poble amb 5000 m2... que en aquesta època encara estaven tancats. Així que la nit va acabar amb un parell de cocktails en un terrassa chill out del poble. Km: 2179,2.
El bo del fracàs de la festa del dia anterior va ser poder-se llevar d'hora i fer un banyet a la platja del camping (novament amb pedra) i així estrenar costa croata pròpiament dita. El dia el dedicàvem a visitar el més destacat d'Istria. En primer lloc, Porec, bonic poble novament situat en una península i que a pesar del seu turisme ha sabut conservar l'encant amb cases baixetes i tradicionals. Pula, ciutat decebedora a pesar de les seves runes romanes, un coliseum amfiteatre força espectacular i un castell. Un exemple de com no saber aprofitar el potencial turístic que un té. I finalment Rovinj, novament poble costaner en una península en forma de turó i probablement el poble més bonic de la regió, on ens fèiem un bon homenatge de dinar. Era moment de despedir-nos de Croàcia per entrar a Eslovènia, amb l'objectiu de recuperar les visites perdudes per setmana santa degut al temps. El primer objectiu fallava però degut a les caravanes de l'operació retorn del pont. D'aquesta manera descartàvem Piran (que de totes maneres vistos tants pobles croats perdia part del seu interés) per intentar arribar a una hora decent a Ljubljana, ciutat on tornava dos mesos després. Gràcies a la simpàtica recepcionista del molt recomenable alberg Hostel Vila Veselova (especialment en comparació amb la mala experiència del Symbol Castle de setmana santa), salvàvem una nit sempre dificil com és un diumenge amb un bon sopar light i algunes copes en una petita ruta de bars obers. Km: 2484.
Ja dilluns visitàvem les coves de Postojna, més turístiques i massificades que les de Skocjan, però tant o més espectaculars i igualment recomenables. De tornada paràvem aquest cop sí també al bonic llac de Bled amb una illa al mig on es troba una església, on es pot arribar en barca cosa que no vam fer. I és que encara ens quedava sortir del país, creuar de nou Àustria i el sud de Baviera per 3184,7 km més tard tornar de nou a la què durant encara un mes més es pot considerar casa meva.

Fotos