Al loro, que no estoy tan bien...

De perfectes es poden qualificar els resultats de la moció de censura que hi va haver ahir a les instal.lacions del Camp Nou, promoguda per un soci desconegut anomenat Oriol Giralt. Per una banda, la moció no ha prosperat, el qual considero que és una bona notícia per no sacrificar una temporada més. I és que malgrat la comissió gestora seguiria gestionant el club i no hi hauria l'esmentada paràlisi, també queda clar que no és l'escenari òptim per preparar un nou projecte. D'altra banda, tant la participació com el vot en contra van ser prou clars com perquè la junta i, especialment, un president que ha assumit massa protagonisme, es plantegin que el seu cicle ha acabat. Si feia uns anys el propi Laporta deia que amb un 40% de vots en contra, Nuñez havia de dimitir, el 61% en contra hauria de ser definitiu. Quan fer-ho efectiu? Doncs convocant eleccions per finals de l'any que ve en un procés normal. Això seria el què hauria de fer una junta que ha entrat en vicis del passat, que ha tirat dos anys per la borda (regalant dos títols al gran rival tenint la millor plantilla del món), que després d'un any perdonable sense títols, ha tingut un segon, on no només no s'ha fet res per solventar els errors, sinó que aquests s'han agreujat, que des de la marxa de Rossel (fos per ell o no) ha tornat a comprar car, que en tots els anys que porta no ha après a vendre (un escàndol els 10 € de Deco i encara hem d'escoltar que no es podia treure més), que s'ha carregat les seccions (després de desmantellar-les dona'ls-hi diners sense criteri ni preocupar-te no és reflotar-les), que s'ha oblidat de la promesa transparència i sobretot que té un president impresentable que no pot representar a una institució com el Barça. El canvi sofert per aquell jove, emprenedor i líder d'un equip d'empresaris joves ha estat brutal fins a convertir-se en un president autoritari, amic de festa dels jugadors i d'imatge pública inadmisible... El errors ja són masses i el lamentable discurs amb les penyes la gota suficient per fer vessar el got. Ell no dimitirà, doncs la seva futura projecció política (per a la qual ha utilitzat sempre el Barça) ara mateix corre perill. És per aixó que ha de ser la resta de la junta la què es planti i faci pressió per convocar unes noves eleccions, on hi pugui haver alguna candidatura amb membres de la junta actual, però amb una cara nova com a president, que s'enfronti contra les alternatives que puguin sortir (de les quals una ja s'ha fet pública).

Ventdavall

Aquest dijous vam decidir anar al teatre aprofitant una promoció de CCOO de SEAT amb la què podíemanar a veure l'espectacle Ventdavall al Club Capitol per només 5 €. Certament vam anar-hi bastant a cegues atrets per la promoció, però la curta sinopsis que hi havia tampoc pintava malament. Una comèdia sobre la immigració, una realitat cada cop més extesa en la nostra societat, podia ser interessant.
Un cop vista he de dir que l'obra del director Jordi Basora no em va convèncer massa (ni tampoc als altres sis acompanyats). Algun gag divertit per suposat hi ha i està clar que es pot veure (més a aquest preu reduit) però el resultat queda molt lluny de les expectatives prèvies que teníem. Un text molt poc estructurat forma un conjunt un tant caòtic, amb molts altibaixos i l'abús en excés de molts tòpics sobre els diferents pobles immigrants (amb certa irreverència en alguns moments). El millor l'actuació d'uns actors que en aquest espectacle demostren la seva polivalència interpretat, cantant, imitant, dansant i fent mímica.
La meva intenció després de tornar a Barcelona és intentar anar al teatre més freqüentment, però les obres hauran de ser força millors per assolir aquest objectiu.

Reg automàtic a la F1?

Després de mirar avui per primer cop en molts anys una carrera sencera de Formula 1 per la televisió, crec que els dirigents d'aquesta competició s'haurien de plantejar seriosament un sistema de reg automàtic que mulli aleatòriament la pista durant la cursa i crei les situacions que s'han viscut avui d'emoció, accidents, avançaments i resultats inesperats. Segur que les audiències serien encara més grans!

La roja campiona

Per un cop que vaig clarament amb la selecció d'Espanya de futbol, com a mínim van tenir la decència de guanyar, això és crear unitat nacional. Qui m'anava a dir quan era petit i anava precisament amb Alemanya, que un dia es trobarien ambdues a la final i aniria amb el combinat vermell. Però és que si pànic em feia veure els mitjans de comunicació estatals (efectivament avui fora de TV3 i BTV la resta era monotemàtics), aquests sempre els puc ignorar. No així tots els alemanys de la feina als quals truco cada dia i que són incapaços d'entendre que efectivament Espanya em donava igual i per tant donaven el conyàs els dies previs igualment. Per tots ells m'he alegrat avui de poder celebrar la victòria. Llàstima que siguin tan honestos que tots reconeixin la derrota sense paliatius i et felicitin de tot cor. Sembla mentida com poden ser tant orgullosos abans del partit i tant tranquils després de la derrota. Llàstima que els plors alemanys no puguin anar acompanyats dels de Camacho, això sí que hauria estat una satisfacció total!!

The Killers - Read my mind

El guia dels somnis

Feia molt de temps que no apareixies en cap dels meus somnis, bé o almenys que jo recordi, doncs he de reconèixer que no sóc una persona que normalment recordi res del què ha somniat. Recordo fa uns anys quan un amic va obrir un fòrum on un podia escriure els seus somnis, que em maravellava amb la facilitat que tenia la resta de la gent per explicar cada dia un o més somnis. En el meu cas, si recordo una decena per any ja serà molt i que traspassin el llindar dels cinc minuts posteriors probablement menys.
Des que te'n vas anar però tu ets el protagonista indiscutible dels somnis que recordo. Malgrat que en el seu dia un no ho sabia valorar (com tantes altres coses de fills desagraïts), malgrat que la teva pèrdua m'ha fet madurar a la força, a través dels somnis has seguit estant present per guiar al teu fill en aquells moments on un necessita el consell expert del pare. Suposo que és el fruit de la teva personalitat, educació i ideals inamovibles que van deixar forta petjada en el meu subconscient com per poder seguir exercint la teva tasca paterna fins i tot més enllà de les barreres físiques.
Per això em vaig despertar molt angoixat quan en aquest últim somni desapareixies en un autobús molt mermat físicament i amb paraules que sonaven a comiat definitiu. Fins ara el teu aspecte anava variant entre les moltes èpoques de les què tinc record, però fins i tot quan apareixies com en els teus últims dies prostrat en la cadira de rodes, la teva lucidesa mental seguia estant present i transmetent la seguretat que, com a mínim, en el món dels somnis, allà sempre estaries, disponible per quan jo et necessités.
Per sort, en el món dels somnis els miracles semblen existir. Si estrany és que recordi un somni, més ho és que un cop despert, el reprengui de nou al tornar-me a adormir i l'acabi recordant. Angoixant vaig reprendre el són i allà vas tornar a aparèixer fort com un roure i amb el misteri d'on t'havia portat aquell autobús per sotmetre't a aquest canvi tan radical. Confio que aquesta sigui la prova, que el meu subconscient, en el món dels somnis, la teva mort no serà mai possible, i que allà podrem seguir la nostra relació que m'aporta la seguretat i confiança que molt amics es sorprenen de veure'm.
Feliç sant i aniversari pare!!

Esports d'aventura i natura

Aprofitant el llarg pont de Sant Joan i l'estiu que finalment sembla que ha arribat en tot el seu esplendor, el Marc, el Dani, l'Aitor i jo vam decidir de fer una excursioneta de cap de setmana al Pallars Sobirà per iniciar-nos una miqueta en els esports d'aventura.
Descartades les activitats poc recomenades per a la gent amb vertigen, ens vem decidir per una diada aquàtica: rafting pel matí i hidrospeed per la tarda, en uns packs preparats per una companyia local. Després d'un viatget de tres hores desde Barcelona amb el cotxe, arribàvem a Rialp i en un tres i no res ja estàvem tots amb aquestes pintes de gayers que donen els neoprens, especialment els sense mànigues. Per sobre, jaqueta, armilla salvavides i casc, i amb l'equip complet tots a la furgoneta per anar fins a Llavorsí i començar la ruta de 14 km fins a tornar de nou a Rialp.
El rafting era una activitat que tenia ganes de fer des de fa molt temps però he de dir que em va sorprendre en positiu més del què m'esperava. Anàvem els quatre en una barca acompanyats d'un instructor, i en els 14 km vam aprendre a coordinar-nos bastant i controlar força bé la barca (menys el tema de compensar que el deixarem per la següent experiència). Fins i tot el Chus va intentar tirar-nos, sense poder-ho aconseguir. Les baixades pels ràpids són força estressants i acabes amb els braços bastant cansats, però en les zones més tranquiles un pot anar recuperant forces. Quan un perd la por però a caure a l'aigua i s'assenta el més a l'exterior possible i movent el cos, els resultats són evidents. A mig trajecte una petita parada tècnica permet als més agoserats tirar-se des d'un pont a l'aigua... i comprovar que els corrents no són gens de broma (arribar a la vora nedant amb tot l'equipament no és tan fàcil, sinó que li preguntin a l'Aitor que a poc acaba al pantà d'Oliana).
Acabada l'activitat, dinar i descans per Rialp i a mitja tarda l'hidrospeed, que sincerament fins abans d'ahir no sabia ni què era. He de reconèixer que mentre t'explicaven tot amb l'equipament complet (semblant al del matí però amb neoprens reforçats en les articulacions, una armilla més protectora i els peus d'ànec), a un servidor un parell de bonyets se li anaven posant per corbata. Un cop a l'aigua però la cosa no és tan complicada com sembla i l'hidrospeed es deixa controlar força bé. Això sí, aquí l'esforç és molt superior, un està sol amb l'aparell i quan arriben els ràpids toca empassar aigua i com deia el Marc, tenir la sensació d'estar dins una rentadora. La ruta era la mateixa del matí, només que de 7 km, suficients en el meu cas pel meu estat de forma actual.
Cansats de l'esforç, amb el cotxe ens dirigíem a l'hotel que teníem a Escaló, on malgrat la decepció de que la piscina estigués buida, fèiem una petita excursió pel poble, unes birretes al costat del riu, sopar i veure l'Eurocopa jugant al kiriki. La festa pirinenca també la vam deixar per una altra ocasió.
Al llevar-nos d'hora però i després d'un bon esmorzar, vam poder anar a respirar una mica d'aire pur ja molt més tranquilament que el dia anterior. Feia molts anys que no estava al Parc d'Aigüestortes, on vam fer la típica excursió al llac de Sant Maurici i la cascada que hi ha propera. Una bona caminadeta en un dia esplèndid, abans de tornar a Barcelona (prèvia parada tècnica al parador de Cardona), fer el banyet a la nostra piscina i iniciar una nit de futbol i poker.

Fotos

El meu nou racó

L'administració es comença a modernitzar

Després de tot l'estrés que ha comportat aquests dies l'instal.lar-me de nou a Barcelona, la pèrdua del DNI que havia renovat just a principis d'any s'afegia a la llista de tasques a fer. Només pensar-hi ja em venien tots els mals: torna a fer les hores de cua per tramitar-lo, espera setmanes a què el puguis recollir... I és que la imatge que últimament m'havia donat l'administració pública no era precisament de modernitat i adaptació a les noves tecnologies. Així que va ser tota una sorpresa agradable, trobar la possibilitat de reservar una cita prèvia a una hora determinada per Internet mentre buscava els possibles llocs on podia anar. He de dir que el sistema funciona molt bé: reps un sms confirmante la cita i, com a mínim a la comisaria del carrer Lleida (que funciona exclusivament amb cita prèvia), la puntualitat va funcionar. Les sorpreses no acabaven però aquí.
Finalment ja s'ha començat a implantar el nou DNI digital (amb xip incorporat per fer gestions oficials per Internet) i amb ell ha arribat la lògica de l'època en què vivim: l'entrega immediata del nou document!!

I per fi... instal.lat a Mejía Lequerica

Han estat uns quants dies estressants però finalment l'etapa de transició ha estat el més curta possible:

Dimecres 28: sopar comiat amb els espanyols d'Ingolstadt. Era el comiat conjunt del Ramon i meu i malgrat alguna absència per viatges la convocatòria va ser espectacular, amb més de 30 persones. Tradicional sopar al ja clàssic Castello, discurs improvisat conjunt i entrega de regals: el ja clàssic Monopoly d'Ingolstadt, la recentment posada a la venda maqueta de l'Audi Q5 i la samarreta commemorativa de l'estada com a resident. Després del sopar unes copes a l'Havana (primer lloc on vaig sortir i que fins a aquest comiat no havia tornat) amb més èxit de l'esperat i finalment els més campions buscant on tancar la nit, resultant ser l'Amadeus.

Dijous 29: amb la ressaca del dia anterior i havent dormit tres hores, començava després de la feina el comiat amb els companys alemanys del departament i algun altre company de confiança. Aquest consistia en primer lloc en un magnífic partit en ple sol a 30 graus i amb aigua amb gas calenta com a únic refresc disponible. Plan perfecte doncs després de la festa del dia anterior. En tot cas el partit va ser divertit i va mostrar la clara superioritat ibèrica (5-1 fins que es van començar a fer canvis i equips mixtos perquè les forces no arribaven a més). Després de suar una mica i veure que l'estat de forma era pèssim, detalls impossible en el nostre país. Barbacoa a casa el cap d'Audi tots junts i regals d'un polar high tech d'Audi pagat pel departament i aprovat pel cap d'EK!!

Divendres 30: després de l'última jornada laboral a Audi (més llarga del previst i provocant certs problemes logístics) i d'acabar de netejar el pis a fons, finalment em decidia a aprofitar l'última nit per seguir sense dormir i fer la ruta clàssica la Diva-Eis Keller, els dos llocs més freqüentats en els caps de setmana ingolstadtians. Últim comiat doncs dels últims membres i... espero que fins aviat, ja no només en algun viatge que encara em queda, sinó també per terres catalanes.

Dissabte 31: després de fer l'entrega de claus i d'un vol molt plàcid amb el Ramon... rebuda oficial a l'aeroport (gràcies Xavi, Roig i Joanda) i sense temps per descansar primeres birretes ja al balcó de casa de Barcelona. Unes hores després, sopar al famós Puerto Plata, alguna ruta de bars i tirant ja de Red Bull festa a Les Enfants. Malgrat haver-nos anat veient regularment és una gran sensació retrobar-se amb els amics de tota la vida.

Diumenge 1: únic dia tranquil de tots. Llevar-se quan un vol i tarda tranquila pel pis de Mejía començant a preparar el terreny.

Dilluns 2: després del primer dia de feina a SEAT (més bé de l'esperat), tarda de patejada pels voltants de Mejía en busca de plaça d'aparcament. Definitivament Internet no és el mitjà per trobar números per pàrquings...

Dimarts 3: pausa d'activitats pel pis. Després de la feina, primer partit de volei-platja de la temporada. Lamentablement la pluja va acabar apareixent, un servidor es va lesionar i li va tocar pujar amb bicing aguantant el dolor i l'aigua i a sobre vam perdre 1-2 després d'haver començat guanyant. Però una alegria estrenar la temporada de la Barceloneta i més aquest any que hi ha un campionat (ni que sigui amateur en joc).

Dimecres 4: dia de festa? A la feina potser sí, però a Mejía... Pintar habitació Dani, montar l'estrctura del seu armari, rebre la mudança i tirar tots de mobles i trastos vells, en una jornada més llarga que la laboral. Per altra banda, recollia el títol d'enginyer (5 anys més tard) i aparaulava la plaça d'aparcament.

Dijous 5: després de la feina, sessió matalàs (en una tenda recomenada per a Cris) i IKEA: llit, taula pel portàtil i alguna coseta més.

Divendres 6: recepció de les comandes del dia anterior abans no comenci la vaga de transportistes. Primer Catan amb els companys de pis, sopar amb el Roig, la Guns i la Deborah... i a dormir que demà toca matinar.

Dissabte 7: matinar però per a fer una excursió a Sant Julià de Cabrera. No és normal que tants membres del grup ens ajuntem per fer una activitat de dia, però espero que es vagi fent més sovint. Excursioneta amb el cotxe fins a prop de Manlleu i hora i mitja de pujada fins a una ermita on esperava un bon dinar. La baixada més accidentada per l'aparició del temporal de pluja, però formava part de l'aventura. A la tornada firma del contracte del parquing.

Diumenge 8: dia horribilis però amb bon final. 12 hores treballant al pis. Primer pintada accidentada de l'habitació, amb descrostaments inclosos. Després neteja i muntatge de llit, entremig instal.lació d'Internet. Des d'aquí un agraïment a les forces d'ajuda que van venir: Joanda, Marc, Aitor, Pau, Flop i Dani.

Dilluns 9: dia de festa a la feina per fer el trasllat de coses del dormitori matern cap al nou des del dia d'avui.

I fins aquí la guia, com instal.lar-se en un nou pis amb canvi de país en una setmana sense morir en el intent.

Fotos comiat
Fotos benviguda a Barcelona
Fotos excursió a Sant Julià de Cabrera