Havia sentit parlar del llibre, un dia d'aquells en què un fa zapping estúpid per la tele, i es troba amb l'entrevista als seus autors, Àlex Rovira i Fernando Trias de Bes, parlant sorpresos del gran èxit que estava tenint, no només aquí, sino a l'extranger, s'havia traduït a no sé quants idiomes. Sorprenia una mica, la veritat que jo sempre he trobat força absurds tota aquesta mena de manuals miraculosos, sobre com triomfar en tal i tal cosa. L'èxit però que anunciaven em va fer picar la curiositat, però bé, tampoc estava disposat a pagar per això.
La sort que diuen els autors m'ha posat el llibre al meu abast, la Bona Sort ha fet que me'l llegís. La veritat és que m'ha agradat molt llegir-lo, sobretot amb la Bona Sort de gratis i sense moure'm de casa (és el que té compartir pis), potser és una tonteria de llibre però et fa reflexionar sobre coses tan evidents, que sembla mentida que no hi hagis pensat abans. Però bé, això és l'argument pobre dels que esperen la sort, i creuen que aquests n'han tingut molta per fer tants diners amb un llibre que van escriure en 8 hores. Com molt bé diuen, els que creuen en la Bona Sort valoraran que van estar 3 anys per pensar en aquestes regles que ara semblen tan evidents. No us diré de comprar un llibre que en una hora t'has llegit, però si que us animo a què us creeu la vostra Bona Sort perquè us caigui a les mans.
Pels que no ho vulguin fer, desmitificar fórmules màgiques. Sencillament diu que la sort et pot venir, però no serà duradera, la que ho és, és la Bona Sort, que un troba creant les circumstàncies, pensant en tots els detalls, buscant solucions per un però també pels altres... Les oportunitats estan allà per a tothom i només que s'ho curra i sap veure-ho, és qui acaba trobant la Bona Sort. Elemental? Efectivament, però molts cops ho deixem de tenir present, sempre és molt fàcil posar la sort com a excusa o com a demèrit dels afortunats a qui envegem. I explicat amb la fàbula del llibre és fa molt amè i realment hi reflexiones.
25 de novembre 2005
La Buena Suerte
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No l'he llegit, pero la veritat es que un any vaig acabar bastant fart d'aquests llibres. Em sembla q em vaig llegir "Y Dios vino en una Harley" i "El caballero de la armadura oxidada", i la veritat, tot aixo de valorar el que tens i escriure el teu propi desti, em sembla que es bastant obvi, no cal que t'ho diguin, de manera que em vaig sentir estafat...Potser pq jo no vaig tenir bona sort i els vaig comprar.
Tot i aixo, tenint en compte que el teu criteri com a lector es bo, suposo que alguna cosa bona deu tenir aquest llibre, o sia si cau a les meves mans, el llegirem...
Pero ja et dic que estic bastant en contra d'aquests llibres que diuen obvietats, en forma de fabula, i sembla q t'estiguin descobrint qui sap el que...
Una abracada, per cert, sempre que intento escriure coses, no me les deixa `penjar!
joanda, aquí t'he penjat el comentari, òstia, no sé què passarà que no et deixi escriure, a mi m'ha funcionat, i el comentari de la Pesadilla antes de Navidad sí que el vas poder posar, no sé què haurà canviat aquesta setmana.
Sobre el llibre, a veure completament d'acord amb el què dius, són un timu i per això mai em gastaria 10 € en un llibre que et llegeixes en una hora i que no diu res de nou. Jo tampoc n'havia llegit mai cap, però aquest crec que està fet amb gràcia, o no, tampoc puc comparar, però ja a l'entrevista em va sorprendre que un manual d'autoajuda d'aquests escrit per uns tius d'aquí fos un èxit mundial, així que alguna cosa més amena respecte a d'altres deu tenir. Només dic que si mai us cau a les mans, com és un moment, el comenceu a llegir, que té certa gràcia.
Deixa el teu comentari