Propietat privada

Realment trobo malaltís el concepte de propietat privada que hi ha a Espanya. De vegades sembla que aquest dret estigui per sobre de tots els demés drets. La veritat que aquest cop no m'he informat massa del tema, només pinzellades que he anat sentint/llegint als medis de comunicació. M'estic referint a la nova proposta que vol fer el govern per acabar amb l'existència d'habitatges completament buits mentre una bona part de la població es mata a pagar unes hipoteques increïbles de per vida, renunciant a moltes altres coses que podrien fer a la vida, i una altra, en general més jove, s'ha de veure vivint amb els pares fins ben entrats en anys o anem deambulant per pisos compartits de lloguer, esperant la possibilitat i l'estabilitat necessària per a fer el pas cap a l'adquisició d'un pis, com fa el quasi 90% de la nostra societat, xifra elevadíssima en comparació amb la resta de països.
No sé fins a quin punt realment aquesta nova proposta de llei solventaria el problema, però com a mínim hauria d'incrementar la oferta del mercat de lloguer, la qual cosa hauria de fer baixar els preus d'aquests pisos, segons els pocs coneixements d'economia que tinc. Amb la qual cosa hauria de ser més fàcil per la gent independitzar-se dels pares, fins a tenir l'estabilitat econòmica que permeti afrontar la famosa hipoteca en què quasi tots acabarem caient.
La proposta consisteix en fomentar, incentivar que els propietaris facin un ús de les seves propietats desocupades, ja sigui venent-les o llogant-les. Naturalment per la nostra cultura, la primera opció serà descartada per la majoria, però la segona ja seria un gran què per molts de nosaltres, sobretot a Catalunya, que presenta el rati preus elevats/vivendes buides dels més alts de l'Estat (o el més alt, ara no recordo). Naturalment això també comportaria un benefici econòmic per al propietari, i fins i tot els maldecaps que un pot tenir llogant un pis cada cop són menys doncs molts ajuntaments estan assumint la tasca de fer d'intermediaris i s'encarreguen de les assegurances necessàries i contractes per tal de què l'estat de la vivenda sigui bo quan sigui retornat.
Doncs bé, davant d'aquesta acció tan necessària ja han sortit les veus conservadores de sempre, que posen el dret a la propietat privada com a dret primordial, per sobre del què també tenim tots a disposar d'una vivenda digna. Parlen de què el govern vol expropiar aquestes propietats. No m'he llegit la llei, però la ministra va sortir desmentint-ho, així que no sé en aquest punt qui diu la veritat, però en tot cas sempre seria com a última instància. I la veritat, tot i que defenso el dret a la propietat privada també estaria d'acord en una expropiació en últim terme. No ens oblidem que qui disposa de propietats on ni hi viu, ni hi vol fer lucre, és perquè realment va sobrat de diners.
Així que espero que el govern que tenim sigui valent novament i com amb la llei dels matrimonis homosexuals tiri endavant la iniciativa passant per sobre d'aquestes veus crítiques especuladores. S'ha de mirar de garantir tots els drets, però quan dos xoquen parcialment s'ha de donar prioritat al més bàsic, que en aquest cas és facilitar l'accés a la vivenda per sobre de drets especuladors.