Saw (2004)

La veritat és que quan va passar pel cine se'm va passar, tampoc hi havia prestat atenció, he vist tants thrillers americans, que a menys que algú me'l recomani o m'insisteixi per anar-la a veure, no són les pelis amb què em fixo més. Recomenada per un amic, confirmat per algún altre i sentint que aviat arribarà la segona part, avui he vist aquest film, potser el millor thriller dels EEUU que he vist des de Seven, sense arribar però de moment a la seva alçada. Dic de moment, perquè ara s'ha de veure com acaba. La segona part no és conseqüència de l'èxit de la primera, sino que ja està tramat des del principi, com ho demostra aquest final obert. És per tant com una pel.lícula de més de 4 hores partida en 2, així que fins a no veure-la tota no es podrà acabar de jutjar. La primera part se'ns dubte promet i el fet que ja estigués planejat també dóna més esperances cara a la segona (les segones parts fetes purament per allargar un èxit tingut i que no s'esperava, normalment no solen acabar massa bé). També és cert que la segona part té el perill de convertir-se en una més que típica persecució de la policia rere l'assassí en sèrie, fet que en aquesta primera part queda com a rerefons secundari, la qual cosa m'ha agradat com a mostra d'originalitat. De totes maneres tot això són especulacions personals, així que donarem el vot de confiança als creadors de l'obra i esperarem a les sorpreses que ens puguin tenir preparades.

Concentrant-nos en aquesta primera part, Saw comença amb dos individus a priori desconeguts que apareixen lligats ens uns banys d'un edifici abandonat. A la mateixa habitació un mort apareix en el terra fruit d'un suicidi. Els dos homes hauran de mirar d'escapar o matar-se entre ells per sobreviure. Aviat s'adonen que potser es tracta d'una artimanya més de "Puzzle" un assasí en sèrie buscat per la policia; tot i que tècnicament no se'l pot considerar assassí, doncs no ha matat a ningú. Es dedica a preparar situacions on els implicats acaben matant-se ells o matant a algú altre.

Sempre m'han agradat aquests thrillers en què el "dolent" sembla estar un nivell per sobre que tots els demés. No es tracta només que no l'enganxin (això passa en tots), sino que planteja situacions que desesperen a tohom i és molt més intel.ligent que tothom. Amb escenes i situacions originals, una bona atmòsfera de tensió, la pel.lícula sembla decaure i molt en el seu tram final... Fins que arriba el sorprenent desenllaç, un ràpid gir a la truita que explica i perdona el tram que semblava més fluix i ens tanca la porta fins a l'estrena de la segona part que se'ns dubte aniré a veure.