12 de novembre 2005

La demagogia de l'excés de velocitat

Fa unes setmanes sortia al País un article sobre la sinistralitat a les carreteres. En ell es recollien les dades de la Guardia Civil, on es congratulaven del descens de victimes mortals a les carreteres durant l'any 2004, coincidint amb un major augment de denúncies. Naturalment la DGT es congratulava d'aquesta política i establia inmediatament la relació causa-efecte. Per sort, l'article era bastant complet, presentava altres opinions i el més important, donava força dades que inviten a la reflexió.

Espanya és un dels país amb un índex de sinistralitat i mortalitat a les carreteres més elevat. Davant d'això és clar que el govern ha de prendre mesures i la DGT va abogar per perseguir la velocitat, sobretot en vies ràpides. Aquesta solució és la que havia aplicat França per exemple amb un notable èxit. A Espanya al 2004 sembla que va sorgir també efecte (tot i que la relació directa s'havia produït també altres anys, sense que això signifiqués una millora en anys següents). Aquest any les estadístiques sembla que s'estan estancant, i davant d'això la DGT va reaccionar comprant més cotxes camuflats amb radars mòvils i proclamant la instal.lació de més radars fixos. Tot això acompanyat de campanyes polèmiques, com la última on es compara a qui va a més de 140 amb un dels més grans assassins en sèrie que ha tingut els EEUU en la seva història.

Està clar que la velocitat elevada és un perill potencial i sobretot que té una relació directa amb les conseqüències un cop hi ha hagut l'accident. Més discutible és però vincular-ho a ser la causa de l'accident. A part del sempre usat argument pels amants de la velocitat de què a Alemanya, on molts trams d'autopista no presenten límits, hi ha menys accidents, tenint el doble de cotxes que aquí, el mencionat article presentava una dada molt interessant que corrobora aquesta tesi: segons l'Anuari oficial Estadístic d'Accidents 2004, només un 2,8% dels accidents es van produïr en cotxes que circulessin per sobre la velocitat legal. Com explicar aquesta dada tan llunyana de les que ens solen presentar els mitjans de comunicació? La resposta està en què un 16% dels accidents s'atribueix segons aquest anuari a VELOCITAT INADEQUADA, un altre concepte que els mitjans i polítics ajunten amb l'excés de velocitat. Què és la velocitat inadequada? Doncs anar més ràpid o més lent del que les circumstàncies requeririen DINS DELS LÍMITS LEGALS. Per tant, és un error/negligència del conductor que els tan de moda radars mai interceptaran. El límit de les autopistes està en 120 i jo el trobo particularment baix GENÈRICAMENT, però si està plovent i anem en una autopista amb gran volum de transit, pot ser una velocitat excessiva, i són en aquestes circumstàncies on es produeixen molts dels accidents. Aquestes dades posen en evidència la política aplicada per la DGT, que malgrat aconseguir que la majoria dels conductors haguem (m'incloc) baixat la nostra velocitat (la qual cosa ho trobo positiu, pel què deia abans de les conseqüències), dubto que aconsegueixi baixar considerablement els nivells d'accidents i mortalitat ja aconseguits (encara els més alts d'Europa), doncs una política malaltissa i obsessiva sobre un sol punt mai sol dur grans resultats.

L'article del país presentava una dada que realment sí hauria de fer reflexionar a la DGT: el 30% dels morts en cotxe no duia el cinturó de seguretat. Malgrat això no veig una política clara per acabar amb aquesta pràctica: mentre el director de la DGT es congratula que les velocitats mitges han baixat (potser per ell, l'ideal seria que anessim tots a 20 km/h, però llavors perquè vam inventar el cotxe?), resulta que una gran part de la gent segueix vivint l'esquenes a la seguretat més bàsica i que fa inútil la millora tecnològica en seguretat dels cotxes. Perquè obligarem a les marques a vendre tots els cotxes amb ABS, controls d'estabilitat i airbags, si tampoc ens preocupem que la gent utilitzi el mitjà més bàsic de seguretat (obligatori des de fa dècades) i sense el qual els demés sistemes són inútils? Perquè només el 7,2% de les multes es refereixen a aquest punt que comporta un 30% de mortalitat, mentre un 25% de les denúncies (en constant augment) es refereix a un punt que significa el 2.8% dels accidents? Si els cotxes milloren tecnològicament, l'objectiu com a mitjà de transport hauria de ser que es pogués circular cada cop més ràpid i disminuint la sinistralitat, però el més fàcil i demagògic és buscar que circulem cada cop més lents i criminalitzar a qui no ho faci. La gran injusticia per mi que fa un radar és que no té en compte les circumstàncies: per mi és molt més "criminal" algú que vagi a 120 de nit, amb boira intensa per una autopista plena de trànsit (conductor modèlic segons un radar) que un tiu que vagi amb un Audi A8 a 200 per una autopista on va quasi sol (un assassí segons la DGT). Els radars estan bé per mi en llocs com les rondes de Barcelona, on realment es circulava massa ràpid, i on el límit de 80 (no així els trams de 60) malgrat semblar excessivament restrictiu per a molts, crec que és l'adequat per a la fluidesa del trànsit d'una via on MOLTES HORES DEL DIA PRESENTA UN GRAN VOLUM DE TRÀNSIT i on hi ha continuament incorporacions i sortides, on de cop es poden formar taps. Una altra cosa és que es pogués ser més permissiu a hores de la nit on no hi va quasi ningú, sense voler dir això que es permetessin les velocitats que alguns agafen creient que estan en un circuit, quan la via realment no té les característiques ni d'autovia en molts trams.

Una altra dada interessant que apareixia és que la majoria d'accidents es donen en carreteres convencionals. Això sembla que aquest any se n'ha adonat la DGT i ja ha reaccionat anunciant com no, la instal.lació propera de centenars de radars en aquest tipus de vies. Si aquests es col.loquen en els verdaders punts negres de la nostra xarxa viària, la típica curva enganyosa, la cruïlla amb mala visibilitat i incorporació sobtada, benvinguts siguin. Si com és habitual es col.loquen en rectes o creuaments amb gran visió, seran com molts cops radars de gran recaptació i efectivitat real limitada. De totes maneres, més barat i efectiu sortiria una bona senyalització de les carreteres, on aquests punts negres es marquessin exageradament (llums, senyals de perill, etc.) i els trams més corrents raonablement, en comptes de limitar-se a posar el típic 60 a tota cruïlla o revolt mitjà, porti o no aquest perill, i que fa que el conductor no acabi fent cas de les recomenacions.

I és que el què hauria de ser un gran cavall de batalla, hauria de ser l'estat lamentable de les vies i la pèssima senyalització d'aquestes en aquest país, però clar, què fàcil és criminalitar als conductors i no fer autocrítica. Espanya és el país que més recapta en multes de la UE i el que menys inverteix en manteniment i senyalització de les vies. Tenim una gran sinistralitat però ningú es preocupa del forats que hi ha en vies ràpides o revolts perillosos, de què de nit i amb pluja no es veu una sola línia, que mots senyals avisen massa tard i que les línies contínues semblen col.locades en alguns llocs arbitràriament. Lloable és la nova iniciativa de la Generalitat perquè els conductors denunciïn els trams que vegin inadequats. Això però esperem que vagi acompanyat de solucions i accions ràpides per millorar-ho. Un clar exemple de la influència que té la senyalització en una via és el modern eix transversal: inaugurat com a carretera quan hauria hagut de ser una autovia per volum de trànsit, al començament la majoria dels trams eren amb línia discontinua, destacant les autoritats que era una carretera però via ràpida. En pocs mesos la via es va convertir en una de les més sinistres del territori. Redreçat de certs revolts i repintat abussiu a línia contínua han fet baixar dràsticament el nombre de morts. Probablement un pintat lògic de la continuïtat o no de les línies reduiria encara més aquesta xifra, doncs la majoria dels què hi ara són de gent que avança en línia contínua, cansada d'anar darrere un camió i no poder-lo adelantar en trams amb visió suficient. Molts conductors perden la paciència i la confiança en el bon criteri del pintat, i acaben adelantant on realment no es pot.

De totes maneres destacar que la major causa encara d'accidents al volant segueixen sent les distraccions. Contra això poca cosa es pot fer (a part de la ja prohibició de parlar amb el mòvil i fumar), sino es conscienciar a la gent a saber conduïr, encarar més l'ensenyança de seguretat vial que la legalitat i criminilització de certes conductes. Distracció és tot el què no sigui estar 100% pensant en conduïr, i això excepte els amants de la conducció quan anem sols (i generalment a velocitats ilegals) pocs ho fan. Parlar (per mans lliures o amb acompanyants), estar programant la ràdio, pensar en d'altres coses, mirar el paisatge són distraccions que tots acabarem tenint: l'important és cer conscient de quan ho estem fent i conduir en conseqüència (més lent, amb majors distàncies de seguretat, tocar la ràdio en trams on no hi puguin haver-hi sorpreses...).
Campanyes de conscienciació sobre això, sobre tenir el vehicle en condicions (control periòdic de pressió dels neumàtics i revisió de les suspensions, tan bàsic per la seguretat i tan descuidat per la majoria), cursos assequibles (com es fa a Europa) sobre com actuar en situacions d'emergència, coneixement dels sistemes de seguretat (quanta gent deixa el fre quan actua l'ABS perquè vibra el pedal, en comptes de frenar més a fons que és pel que serveix), serien molts més afectives que la meitat dels radars instal.lats. Si a més aconseguissim que tothom portés el cinturó (també a darrere, i per la gran majoria que ho veu innecessari repartir videos de crashtests on el dummi de darrere mata al de davant en xocs a no gran velocitat, així me'n vaig convèncer jo a la uni) i s'invertís en millorar carreteres, segur que tindríem índex com els d'Europa, amb una vigilància molt més mínima i destinada a perseguir la minoria de temeraris de veritat (que no només van ràpid, sino que avancen imprudentment, no deixen distància de seguretat, etc.).

Desgraciadament tot això està molt allunyat dels pensaments dels nostres dirigents, així que seguirem aguantant les seves campanyes mentre veiem com els números no baixen tan com tots esperem.

1 comentari:

Flop! ha dit...

Kus for conseller!!

jejeje, no, en serio, molt interessant. Hi havia coses que no havia pensat mai i que tens molta rao, jo que soc molt defensor de les restriccions de velocitat si que es cert que sengons les condicions aquesta velocitat tambe es fa massa elevada.
Pero pensar que en aquest pais algun cop es pensara raonadament... te bastant d'utopic.
Salut!