14 de novembre 2005

Por

Tot havia anat fins llavors bé. La reunió per la que havia de fer el viatge potser no, el projecte amb una facturació de molts milions s'ha torçat força, l'escenari alternatiu que havia previst que podia salvar el tancament de la nostra planta de València a norris... Però m'havia sentit bé en l'exposició davant dels 4 tius interrogatious de Ford, i la part del meu treball havia estat bona, així que personalment no em podia retreure res.
Respecte al viatge, el que era més odiós, haver de marxar el diumenge per culpa de què el client et posa la reunió a Colònia un dilluns al matí, al final no va estar tant malament. La companyia del francès afincat aquí expert en soldadura laser havia estat molt grata. Malgrat la seva edat avançada, em va sorprendre en arribar a l'hotel a les 12 de la nit i dir-me, bueno, anem a donar una volta per la ciutat, no? Així que contràriament al que es podia pensar, el tiu de 51 anys em va apretar a mi, per no anar a sobar tan d'hora, malgrat haver-nos de llevar aviat. Però va estar molt bé, vam trobar un bareto amb molt ambient i allà ens vam fotre dos mig litres de cervesa cadascú, així que al final vaig fer més que la majoria dels diumenges "normals", on en ben sopat, piro a Manresa per anar a sobar.
Fins i tot havíem agafat bé el vol de tornada, que a priori podia haver estat just, però fins i tot havíem pogut dinar com deu mana. El vol havia sortit puntual, estava sent agradable, ja quedava menys d'un quart d'hora per aterrar. Jo anava llegint tranquilament el meu llibre, quan de cop l'avió comença a moure's. Res d'anormal, estàvem passant els núvols que sabíem cobrien Barcelona. Amb més de 100 vols a les espatlles, un ja s'acostuma a totes aquestes turbulències rutinàries, fins i tot superats els marejos de petit, sense haver pres Biodramines i havent menjat un colló, podia seguir llegint. De cop deixem els núvols enrere, i apareix Barcelona. Ja l'he vista un munt de cops, però sempre m'agrada contemplar-la des de l'aire, sobretot de nit. Deixo el llibre. L'avió comença a moure's bruscament, se'ns dubte la tempesta de llamps, trons i pluja va acompanyada de molt de vent, el pitjor enemic dels avions. L'avió segueix baixant per sobre de Barcelona, i els moviments són cada cop més fort, putu avió d'aquests petits!!! Els moviments són cada cop més notoris, intento recordar i crec que mai havia estat en un vol així. Però estem sobre Barcelona, un pilot mai aniria per sobre una ciutat si no ho veiés clar, aniríem per sobre el mar, com molts cops... De cop dos moviments laterals importants, i l'avió baixa sensiblement... Turbines a tot gas, l'avió coleteja, dóna gas a fons i comença a pujar a gran velocitat mentre el vent el fa oscil.lar a banda i banda... Es para l'aire, les llums, l'ambient es fa cada cop més calurós... El silenci de l'avió és com el d'una tomba... volant. Passem de nou els núvols (en sentit contrari) i sembla que tot es calma una mica. L'aire però segueix sense funcionar, i l'ambient és asfixiant, em desfaig el nus de la puta corbata, em trec el traje... El pilot parla per fi, s'ha frustrat l'intent d'aterratge i ens dirigim cap a Girona... Merde, salta el company, això dic jo, a la merda el Festival de cine independent, ja no hi arribaré a temps. Però bé, abans que seguir intentant aterrar a bcn, de cop m'adono que ens aquests instants, per primer cop havia passat por, por a morir, por a estar en un avió on ningú diu res, on no pots controlar res i les coses no van com haurien d'anar. He pensat que encara no, que era molt jove, que volia viure moltes coses encara... He pensat en Austràlia, en ella, en ells, en els amics exiliats, ara mateix no!!! Però això ha vingut en aquests instants de calma, com records del què havia pensat feia uns instants, però que la por no et fa ser conscient de què estàs pensant i et venen els pensaments després.
Voltes, més voltes, allò és Girona, passem els núvols, aquí també hi ha llamps, també hi ha vent, menys, l'avió però tornar a pujar i donar voltes. Deuen haver desviat molts vols i hem d'esperar, voltes, més voltes, on estem? Segueix fent calor, l'estómac se m'està regirant, a Barcelona, a Girona o a Madrid, però aterrem ja si us plau. Ara, sembla que estem baixant, allà hi ha la pista, sí, deu ser Girona, no veig bé, els llums, sembla que està calmat, sí, ja em tocat terra, aterratge sense problemes, buf, per fi. De cop miro per la finestra, Barcelona!!!!!!!!! Amb una hora donant voltes, amb l'aeoport de Girona que ara era el tancat, però finalment estic a terra i a la meva ciutat. Mai m'havia alegrat tant al baixar d'un avió!!!!!!!

6 comentaris:

Flop! ha dit...

jajaja! tiol t'he vist acollonit!!

Molt bo hagues estat veure't per un moment quedant-te en boles, sense el tratjo, enmig d'un avio on no parlava ningu! XD
Va, confessa, has arribat a resar una miqueta i tot... ;)
Salut!

Karl ha dit...

Good design!
[url=http://xcqhtmap.com/tqak/sxvo.html]My homepage[/url] | [url=http://alujlnqv.com/vxma/hzkq.html]Cool site[/url]

Tina ha dit...

Thank you!
My homepage | Please visit

Tina ha dit...

Thank you!
My homepage | Please visit

Ethan ha dit...

Well done!
http://xcqhtmap.com/tqak/sxvo.html | http://udzxcqxe.com/xjzt/ynub.html

Ethan ha dit...

Well done!
http://xcqhtmap.com/tqak/sxvo.html | http://udzxcqxe.com/xjzt/ynub.html