El fenòmen del tuning

En la meva lectura habitual del blog del Dani he descobert avui el blog Memorias de un Naufrago. He quedat impressionat del seguiment que ha anat fent de la sèrie Lost (pels demés fans), però no és d'això del què vull parlar ara. Voltant una mica pel blog he trobat un post sobre el tuning, que realment reflexa la desgraciada realitat d'aquest fenòmen en el nostre país. I és que efectivament el fenòmen tuning a Espanya i Catalunya es limita als típics nengs que decideixen dedicar part important del seus diners en transformar cotxes de gamma mini (Ibiza, 207...) o compacta (Leon, Golf, C3...) en els autèntics desastres estètics per la majoria dels mortals que descriu Sabinaufrago en el seu post. No cal dir que per suposat totes les modificacions que es fan són autèntics nyaps, que no milloren en res la dinàmica del cotxe i que realment resulten poc pràctiques (sino mireu quants il.luminats van amb els spoilers del paraxocs davanter trencat perquè no han calculat les rampes dels seus pàrquings). No val a dir que cadascú és lliure de fer el què vulgui i que en tant que no condueixin com molts (que són un perill per la conducció) no hi tinc res en contra.

Però el què volia explicar en aquest post és que el tuning no és només aquesta vessant que aquí coneixem, i que en d'altres països (amb una cultura tuning més antiga) no té res a veure. Per major coneixement i haver-ho vist en persona parlaré de l'exemple d'Alemanya. Allà el públic tuning té un perfil completament diferent. És un tuning per adinerats que decideixen transformar el seu cotxe en dues direccions, que poden ser additives o no:
- Personalitzar o augmentar l'equipament o el luxe dels acabats interiors (sempre amb gust i mantenint la filosofia de cotxe - no de disco ambulant) i/o decorar més esportivament l'exterior , que en alguns casos contribuiexen a millorar l'aerodinàmica (spoilers, alerons, llantes, etc.)
- Millorar les prestacions o el dinamisme del cotxe, ja sigui augments de potència o postes a punt esportives dels bastidors (el què té sentit en un país que no dimonitza la velocitat, recordant un cop més que tenint el doble de cotxes i població que aquí, tenen la meitat de morts).

Es tracta de treballs artesanals, fets per autèntics professionals de l'automoció i amb coneixement. És a dir una posta a punt esportiva no es limita a retallar les molles de la suspensió a pèl, sino a canviar la suspensió per una nova dissenyada pel fabricant de tuning (fabricant perquè en alguns casos tenen una gamma pròpia, encara que naturalment un pot demanar un model a mida). Els augments de potència poden venir per canvis en l'electrònica, turbos, augments de pressió de bufat o directament posar motors i transmissions de cotxes de gamma més alta en models més modestos. Treballs d'enginyeria que un pot discutir si valen la pena (si tens els diners també et pots comprar directament un cotxe de gamma més alta), però que mereixen el seu reconeixement. El bon fer d'aquests fabricants es demostra en què es solen especialitzar en una marca i en alguns casos (com Alpina o Brabus) aconsegueixen rebre el reconeixement d'aquesta. El client? Algú a qui li encanten els cotxes i córrer i vol tenir un cotxe únic.