Mundobasket V o un nou fracàs d'EEUU

Tal com es preveia, ahir va començar el mundial de veritat amb dues semifinals interessantíssimes, on Espanya va acabar guanyant de 1 al final contra una recuperada Argentina i Grècia en un partit memorable es va afegir a la llista de guanyadors contra equips americans amb jugadors NBA. Qui preveia una Grècia ultradefensiva i amb joc lent (entre els què m'incloc) es va trobar amb un espectacle atacant, victòria grega per un sorprenent 101-95 i uns espectaculars 63% en tirs de camp i 71% en tirs de dos.
Ara a esperar demà la final (que per fi podré veure!!), que si es presentava bé per Espanya, ara s'ha complicat amb l'absència de Gasol, quedant un pronòstic incert, però que per mi torna a deixar com a favorita a una Grècia que està fent un mundial impecable (com Espanya) i un recital de què vol dir jugar en equip.
Precisament en concepte que una vegada més ha fallat en els americans. Sí que aquest cop han presentat una selecció més involucrada (que sembla tindrà continuitat fins a Pekin) i quan han pogut han posat l'espectacle i han mostrat la seva classe individual (com avui amb la còmode victòria pel bronze davant d'una Argentina fosa físicament, que haurà de començar a pensar en renovar-se). Però novament a pesar dels objectius clars i l'ambició per recuperar l'or han tornat a perdre. Llegint avui per pàgines americanes ho han assumit prou bé i han entès bastant el problema, molt més que molts fanàtics espanyols NBA que van escrivint pels llocs les mateixes excuses de sempre.
Que no era la millor selecció possible i que amb Shaq, Kobe, etc. guanyen l'or de carrer? Ja van dur una selecció així a Sydney (sense Shaq però tot d'estrelles) i sí van guanyar... però podien haver perdut si Saras hagués clavat aquell mític triple. Està clar que aquest equip tenia menyes estrelles que els que havien enviat últimament... però aquesta era l'estratègia decidida (i encertada per mi) precissament per refer-se dels últims cops rebuts. Així que és la millor selecció que ells han triat. Que els jugadors renuncien? Doncs bé, és un problema que ells tenen d'actitud dels seus homes (com l'han tingut en aquest mundial també Lituània i Sèrbia) que també compta per guanyar i demostrar qui és el millor.
Que les famoses normes FIBA els perjudiquen notablement? Per favor, que després de dos fracassos ja saben perfectament com es juga a la resta del món i ja no els sorprèn que els hi plantegin zones o que algú els hi escombri un tir rebotant a la cistella. Que guanyarien de carrer amb joc NBA amb defenses 1x1? Naturalment! Com pot guanyar qualsevol en qualsevol joc si es posa les normes a la seva mida. Aquí està la gràcia de les competicions internacionals. Competir sota unes mateixes normes. I encara tenen el privilegi de què se'ls hi perdona tots els passos de sortida (que tampoc ho trobo greu ni excusa vàlida per quan algú perd contra ells). Que la pilota FIBA és més gran? Han tingut un mes per acostumar-se com hem fet tots quan jugàvem en camps on pilotes i cistelles eren tot menys reglamentàries i bé que en uns minuts ens acostumàvem. Fins i tot he arribat a llegir en un forer forofo que la distància de la línia de 3 més a prop els perjudicava (sic).
Què ha passat realment? Doncs que encara que s'hagin involucrat més segueixen sense entendre què és jugar amb equip i preparar tàcticament un partit, ni fins i tot definir un cinc titular bàsic per a tota la competició. Han tingut un mes per preparar-se, però contra les zones segueixen atacant tirant purament d'individualitats. I en defensa lamentable, Grècia els va cosir a base de pick&rolls que no sabien com parar.
El mite doncs ja està completament mort i malgrat que probablement aviat tornaran a guanyar alguna competició, ja mai més seran l'equip imbatible al què tothom tem.