Lliga catalana

Aquest cap de setmana s'ha disputat la sempre interessant en pretemporada Lliga catalana de bàsquet, que serveix per veure com començaran els equips catalans de la lliga acb, aquest any desgraciadament només tres. La Final Four (disputada a Girona) reunia els 3 equips de la màxima categoria més el millor de LEB, que va resultar ser el recentment descès Ricoh Manresa. Per primer cop en molts anys dos dels membres acb són participants en l'eurolliga (un renovat Barça i el DKV Joventut, que retorna a la gran competició continental després dels molts anys que han passat des que la va guanyar). Finalment, l'Akasvayu Girona es presentava davant la seva afició, després d'un canvi radical de projecte i una neteja de vestidor, vist el fracàs que va resultar ser el primer projecte fet a cop de talonari.

Doncs bé, lamentablement no hem pogut treure grans conclusions d'aquesta competició, degut al grandíssim nivell de preparació mostrat pel Girona, a anys llum dels seus rivals que van ser superats àmpliament.
Efectivament amb un equip sense estrelles i completament renovat (només queden tres homes de l'any passat, l'ànima de l'equip Mc Donald, el jove aler lituà Salenga i l'ala-pivot Gabriel) però amb un dels millors entrenadors europeus (sino el millor, el gran Pesic), l'Akasvayu s'ha presentat com un clar candidat a fer coses importants aquest any, amb un gran acoplament de l'equip ja en aquests inicis i com és característica dels equips de Pesic, uns conceptes defensius molt clars i efectius. Dins dels nous fitxatges em va sorprendre gratament els rendiment de Marinovic i San Emeterio i cal destacar també l'excel.lent parella de pivots que poden formar Bagaric i Marc Gasol, que segueix demostrant que el bon paper del mundial no va ser flor d'un dia. Val a dir però que el Girona és l'equip que ha tingut més temps dels 3 per acoplar l'equip i que les diferències vistes no seran així en plena temporada. Notarà el Girona llavors la falta d'estrelles d'aquest any? Podran rendir tot l'any jugadors veterans com McDonald, Thornton o Fucka? Aquestes són les incògnites d'un equip que aquest any ha decidit gastar-se el diners en l'entrenador, que d'altra banda en els últims anys sembla ser garantia de resultats immediats. Molta sort doncs a l'equip gironí, en aquest segon intent de convertir-se en un gran.

Pel què fa al DKV es va notar la falta de preparació i d'homes. Amb un bloc més o menys continuista, no van jugar ni el recent fixatge Sullivan ni Lubos Barton (jugant el preuropeu per Txèquia) ni Archibald. A Laviña (substitut de Mumbrú, fitxat novament pel Madrid) se'l va veure encara bastant baix de forma i poc acoplat amb els seus nous companys i Gaynes va donar mostres de bona col.locació i lluita. Poc més vam poder veure, a part d'un Ricky Rubio sorprenentment titular amb 16 anys (o no després del seu partidàs en l'europeu on va dur a Espanya juvenil a la medalla d'or amb un partit amb 51 punts, més de 20 rebots, més de 10 assitències, increïble). Amb un equip que respecte el de l'any passat sembla haver perdut una mica de potencial (amb el canvi Mumbru-Laviña i l'any més gran que són Bennett i Betts, quedant el dubte dels nous americans), tindrà dificil el Joventut repetir el seu excel.lent paper, a l'haver de jugar dos competicions tan dures com són acb i Eurolliga.

Finalment el Barça no va tenir un començament gaire prometedor, en la línia de l'any passat. Va patir increïblement per guanyar el representant LEB i va ser apallissat pel Girona, amb uns problemes atacants preocupants (menys de 50 punts). Faltava Navarro sí, però malament si estem constantment depenent d'ell. Després d'un Mundial, és previsible que Navarro comenci l'any força fluix i vagi millorant a mesura que avanci la temporada. En la posició de base, Lakovic, en gran fitxatge d'aquest any, no va demostrar perquè era el base més pretès d'Europa. Jugant sense cap, perdent pilotes i amb un tir nefast, va tenir una actuació per oblidar, esperem que fos senzillament un mal dia. Més prometedor es va mostrar Ukic, que aquest any si se li dóna confiança podria explotar definitivament, com no el van deixar al TAU... fins que es va lesionar Prigioni. Amb una capacitat penetradora notable, va ser l'únic capaç de generar-se cistelles, però se li hauria d'ensenyar a donar més joc per l'equip. En la posició d'escoles i alers, les baixes de Navarro i Grimau, van mostrar les mancances d'aquesta posició. Basile, segueix sent l'irregular home, capáç de remontar el partit el primer dia i fallar constantment el segon, amb el tir com a únic argument ofensiu. A De la Fuente li comencen a pesar els anys i és l'únic 3 que tenim, amb una capacitat ofensiva cada cop més nul.la, així que es va fer patent la necessitat del fitxatge d'un 3 de qualitat (tema completament oblidat per la premsa després del Mundial). En el joc interior, els millors minuts van ser els de les parelles de l'any passat, amb Marconato de 5 i Kakiouzis i Trias de 4 (aquest últim per cert, el millor home de la final). Kasun, de qui espero molt, encara se'l veia descentrat en el nou equip i Vázquez, segueix demostrant que pot ser un dels grans fracassos de la història com a jugador promesa. Masses diners s'han pagat per un home que encara no ha demostrat res.