Sino fos perquè sabem que els polítics són uns mentiders, i en aquest cas concret més venint del gran traïdor de la pàtria (que encara té els ous ara de culpar als demés de què no gestionem l'aeroport, quan ell va ser el què bilateralment va firmar el pacte de l'Estatut retallat), m'han cridat l'atenció tres de les promeses que ha fet CiU, i que contràriament al què sol ser habitual (i més venint d'ells) hi estic plenament d'acord. A més són promeses bastant concretes, no d'aquestes heterogènies, de pagarem més, invertirem més, i com és tan inconcret és com no prometre res. Aquí van:
1) Eliminar l'impost de successions: una cosa que ja han fet moltes comunitats i que és per la majoria de persones conceptualment injust, més en els temps que vivim, on amb un poder adquisitiu que ha baixat considerablement en els últims anys, a sobre un hagi de fer front a impostos desmesurats sobre una riquesa que els antecedents han pagat durant la seva vida. El cas més clar són els pisos. Amb una vivenda prohibitiva per la nostra generació, resulta que un no pot ni aspirar a algun dia tenir la què els pares van aconseguir a uns preus molt més raonables en el seu dia, sense haver de pagar una quantitat, que si no és una hipoteca, és important. També és cert que beneficia a les grans riqueses i que permetria mantenir grans patrimonis sense pagar res a perfectes inútils que només s'han dedicat a viure del què han acosneguit els pares. La solució seria posar un límit a partir del qual pagar impostos de successions (de l'estil pis + x euros, exempt, més un %), però com és difícil que ho facin i vist que a la majoria de gent els afavoreix, prefereixo que el treguin per tothom a seguir com ara.
2) Desgravar als trilingües: com a poseïdor del First naturalment seria beneficiari i reconeixeria al sector paga, paga i no rebis res a canvi, que som els joves amb formació i feina estable i sense fills.
3) Augmentar l'ajuda per nadó a 1000 € i incrementar el permís de maternitat per pare i mare: en aquest cas no tinc previst ser beneficiari a curt termini, però ho trobo una mesura lògica en la regió amb la tasa de natalitat més baixa del món, i que només està remontant lleugerament gràcies a la immigració. Les facilitats per tenir descendència són la política de qualsevol estat avançat europeu, i sense arribar als extrems excessius (com en països on hi ha gent que viu sense treballar de tenir molts fills), és evident que són necessaris.
22 de setembre 2006
Les promeses electorals de CiU
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Uala, el kus votara a Unio!
XD
Salut, nen!!
Jo per primer cop votaré en blanc (això si no voto en cas d'estar a Alemanya), però puntualitzo tres promeses per veure si els demés partits també s'apunten al carro i prometen el mateix xD. De totes maneres, la promesa d'un polític té la mateixa utilitat que un paper de water usat, així que mai votaria a un partit per les seves promeses i per tant no tinc pensat votar CiU mai a curt plaç xD
Les tres propostes són molt interessants. Ara, considerar algú trilingüe per tenir el First... és una mica cutre, no?
Jajaja, sí, la veritat que sí, però què vols? exigir el proficiency i q només el JD i el Lluis tinguin desgravacions? xD
Home, es pot fer progressiu...és a dir, un % creixent en funció del nivell assolit.
D'aquesta manera potser molts de nosaltres pensaria: Home, ara que ja tinc l'advance...per 4 duros tinc el proficiency (més el que hagis d'estudiar)
En aquest cas jo reclamaria també % creixent pels que tinguin més de 3 idiomes, doncs tan mèrit i útil pel país és que uns assoleixin perfeccions en idiomes extrangers, com els que intenten saber-se comunicar amb el màxim d'idiomes
A veure primer de tot, no estic al corrent de tot el que passa a la nostra sempre divertida (he pensat en molts adjectius, pero aquest m'ha semblat el mes adient ...que s'haura fet del seny catala?) politica catalana. A l'exterior no es pot iure tant com aqui, i pel que fa a les promeses electorals de CiU, no en tenia ni idea, o sigui que nomes he llegit el que has posat aqui Kus.
1.- Tota discussio que es pot generar a partir d'aqui es vanal perque ja sabem tots que les promeses electorals, com molt be diu el Kus amb una metafora un xic escatologica (jo sempre havia sentit allo de que les promeses eren paper mullat...pero mai havia sentit allo del paper de water...jejeje) no calen ni discutir-les. Encara estic esperant el milions de pisos de proteccio oficial que ens van prometre fa tres anys. Despres apareix un carmel II, i estic segur que els diners destinats a les reparacions surten del calaix de la remesa etiquetada com a "promeses electorals". De manera que es necessiten varies condicions perque les promeses electorals es puguin complir.
a) Que siguin factibles (no com allo de...el estatuto que salga del Parlament de Catalunya sera el que se aprovara en Madrid...)
b) Una cojuntura economica molt favorable durant els anys de mandat que permeti poder destinar part del deute que tenies pensat tenir a aquestes promeses realitzades
c) Que el mandat electoral duri 4 anys, ja que com es ben sabut i donat a les normes d'aquest joc que tothom anomena democracia (del que no estic d'acord tal i com esta definit…pero aixo potser son figues d’un altre paner), la memoria de la massa electoral es basicament de 9 mesos (+-1) ... sino que l'hi preguntin al PP i el seu 11M! De maneraa que les promeses electorals, si es fan, sera l’ultim any de mandat , per a que la gent esiguui contenta quan vagi a votar. Aixi, sempre es millor aprovar l'Estatut dins dels dos primers anys electorals del PSOE, ja que a les properes eleccions ningu ho recordara..ho ha estat casualitat el corre-cuita pels passadissos?
Aquestes tres condicions, com agrada dir als matematics, son necessaries pero no suficients, es a dir, pot ser que es compleixin totes tres i no es duguin a terme les promeses...el que si que es segur es que si una d'elles no es certa, les promeses ... al water.
2.- Trilinguisme... a veure, si aixo serveix per a que tothom parli angles decentment, i estic d'acord (mes avall posare quin crec que sera el resultat d'aquesta politica).
Que sigui una mica fort que tenir el First sigui garantia de dominar l'angles, com diu el Dani...tambe hi estic d'acord.
Encara que no ho trobo mes desproporcionat que tothom qui acaba el COU se'l consideri bilingue (catala i castella , s'enten)...quan hi ha certs companys de pais (em refereixo a Catalunya, encara que seria mes apropiat dir nacio de preambul) que l'unic esforc que han fet pel catala ha estt per a poder entendre el Bola de Drac. Crec que per a rebre ajudes de trilinguisme, s'hauria de demostrar d'na manera o altra un us ACTIU d'aquest idioma.
Jo tambe parlo hebreu, norueg, una variant del xines i livonia... encara que com molts altres bilingues (catalans – castellans) mai els faig servir (eh!! pero juro que els entenc, eh!!!)
(pregunta...tambe rebran ajuda aquells trilingues que no parlin catala? em refereixo per exemple a aquell belga que parli frances, alemany i castella, per exemple...)
3.- La politica de pagar per a fills, m'agrada, a veure si ajuda a pujar natalitat (tot i que jo no vull portar mes fills en aquesta merda de mon i per tant no rebre ajuda). Veig un petit problema... Moltes vegades he sentit el comentari en contra dels immigrants atenent a que com que son els que tenen uns guanys mes baixos, el seu col.lectiu s'afavoreix abans de les politiques publiques. Be, aquesta politica tambe els afavorira mes que a ningu (sobre paper), pero vull dir que un cop es inmigrant LEGAL en aquest pais (o nacio) te els mateixos drets que un descedent del fill bastard de Marti l'Huma (aaaaaai si no hagiuessis mort sense descendencia legiima gamarus!!!!) , fill o net dels andalusos vinguts en fornades anteriors o arabs o xinesos que en aquests moments arriben (aix, em descuido els sudamericans). L'unic que espero es que sapiguem actuar per a que aquest col.lectiu se senti part d'aquesta terra, i la sapiga compartir amb tothom a l'hora que ajudi a construir el pais ( o nacio) aprofitant la diferencia i el respecte, i no passi el mateix que passa a Franca (en aixo aqui a UK es admirable, encara que potser no hi ha hagut el conflicte ideologic religios que es pot crear entre islam - cristianisme...tot i que ara em semba que tenen problemes amb els polacs...). Pel que fa a augmentar la baixa paternal i maternal molt d’acord, i mes avall dire el motiu
4.- Ara ve la part mes "pel.liaguda" i la que m'ha animat a escriure aquest extens (i potser ningu llegira per avorrit) comentari...
Tot i que en un principi crec que treure l'impost de successio m'afavorira (si els meus pares no em deshereden..jejeje), hi ha coses que no entenc.
No parem de demanar que els governs ens paguin coses (ara fins i tot volem que ens paguin per parlar tres idiomes i tenir fills!!!) pero en canvi quan menys paguem a govern millor!!! D’on treuran els diners? A Espanta ho tenen clar…ja pagaran els catalans…pero nosaltres…a qui fem pagar? Als de la Vall d’Aran???
Obviament aqui hi ha una conflicte d'interessos entre el que es la nostra utilitat i la social (que com ja se sap ningu esta d'acord en quina es). Per tant vole que sen’s pagui i no pagar…mmm em pregunto si aixo funcionaria? Igualment, cal esmentar el seguent
a) M'agrada perque el que si que er injust es que altres comunitats no el paguin i nosaltres seguissim fent els primos
b) M'agrada perque com a votant (ostia, que es la “median”...mitja o mitjana??? diria que mitja) li dire votant media, la politica aquesta m'afavoreix. M'explico, el mes breu i entenedor possible, la teoria sobre eleccions diu el seguent... (imagineu-vos el cas d'una politica en que es discuteix nomes sobre un aspecte, com diners que destinar a alguna cosa publica i que hi ha dos partits politics que diuen la seva). Doncs be, si prenem com a suposit que la unica ambicio dels partits politics es guanyar les eleccions (suposit no gaire esbojarrat), esta demostrat (sota altres suposits molt simplificadors com la unimodalitat de les preferencies de l'electorat i l'existencia de dos partits i per tant...NOMES dues alternatives diferents, i altres que no recordo…) que la politica que guanyara sera aquella en que com a minim el 50% de l'electorat esta d'acord (aixo tots ho sabiem!) i aquesta politica optima no es altra que la del votant media (aquell individu que te 50% de l'electorat per sobre i 50% per sota) encara que no sigui la politica social optima! (aquesta potser mai se sabra). Com he dit, em considero bastant proxim al futur votant media (catala, blanc, jove amb estudis, tres llengues ;-) i alguna altra caracteristica que em deu definir), pel que segur que aixo mirat egoistament m’afavoreix
c) No tots els que hereten molta pasta son fills inutils que no saben fer res en aquesta vida (encara que alguns si, pero mes inutils els que no hereten pq es de l’estat pero en gaudeixe de l’usdefruit per ser infants, infantes o familia reial!!). En aquests dos anys, he conegut a moles fills de gent rica que s’ho estan currant un munt, i que mai diries quin es el seu “pedigrí”
d)Jo sempre he estat partidari de la igualtat d’oportunitats, pel que igual que no considero just que un noi de familia pobre no pugui anar a la universitat perque ha d’anar a treballar (encara que no en coneguem tambe hi ha casos d’aquests al nostre pais i o nomes a l’Africa, malgrat i que afortunadament aquí dintre de tot hi ha un programa de beques que no es del tt dolent), no trobo just que dues persones que hagin fet els mateixos merits a la seva vida, i que cobrin el mateix, un tingui pis heretat dels seus pares mentre que l’altre no… si, dec ser massa comunista, pero hot trobo igual d’ultratjant.
5.- AvantPenUltim incis…
a) Normalment hi ha dos extrems pel que fa a la ideología economica, el neoliberalisme, en que l’Estat te una presencia minima, nomes per a garantir certs bens (aquells bens publics com seguretat i 4 coses mes), de manera que interfereix el minim posible en els incentius dels individus. Cap aquesta direccio s’alineia la promesa de reduir l’impost de successions que fa CiU.
I despres el comunisme, on l’Estat es tan gran que actua canviant qualssevol incentius dels individus, afavorint que tinguin mes fills o parlin mes idiomes. Mirant des d’aquest punt de vista, trobo una mica estranyes les diferents naturaleses de les promeses electorals.
b) S’ha d’anar en compte quan s’introdueixen incentius per a canviar les decisions dels individus, perque a vegades s’afavoreix a qui no volies .
Si desgraves a qui esta pagant una hipoteca, l’unic que fas es pagar als propietaris dels pisos, ja que aquests podran vendre mes car. Si jo puc paagar 800 euros d’hipoteca, sense que em desgravin podre (no he fet cap calcul, eh!) pagar un pis de 200.000 euros, en canvi desgravant-me, el que podre fer es pagar 240.000. Si considerem que l’oferta d’habitaatge es bastant inelástica, aixo l’unic que fa es que per un mateix pis, estiguis disposat a pagar mes, (senzillament podem dir que pugem la corba de demanda mentre que l’oferta es una recta vertical). Tu seguiras pagant 800, l’Estat pagara el que desgraves, i aquesta quantitat haura anat a parar integrament (gairebe) al propietaridel pis.
De la mateixa menera si pagues pels trilingues, segur que els que faran caixa seran els propietaris d’academies d’angles (be, en aquest cas podem dir que els afavorits tambe seran aquells qui aprenguin angles). Pero la veritat que destinaria aquests diners que em pagaran per a saber una altra llengua a que fessin mes escoles oficials, (que son assequibes i de qualitat).
Com he dit, trobo molt be que s’ampliin els periodes de baixa maternal i paternal, pero si et dic la veritat, crec que ambdos pares haurien de tenir el mateix periode de baixa. Amb aixo el que aconseguiriem seria una menor desigualtat pel que fa a possibilitats de treball cap a les dones, aixi com el que fa referencia a diferencies salarials. Si tothom funciona per incentius, tambe ho fan les empreses, pel que amb un major periode de baixa maternal per a les mares, l’unic que fa es que a igualtat de candidats, s’afavoreixi al masculi, ja que t’assegures com a minimde no pagar aquesta baixa. I aixo acaba comportant (en part) aquesta desigualtat entre sexes.
6.-PenUltim incis,
Jo co tu, crec que m’afavoreixen igual les tres promeses fetes, (sera pq som votants medians?), pero igualment crec que a l’hora de jutjar-les no nomes s’hauria de fer una valoracio subjectiva sino una social. Al final es ben sabut que hi ha certes externalitats socials que poden ajudar-te ms que no haver de pagar impostor per l’herencia.
D’altra banda considero que si aquestes politiques son reals, els bancs haurien de comencar a plantejar-se aixo de les hipoteques hereditaries. (exagerant una mica….) per que collons ara jo pagare 40 millons per una casa en 30 anys i ho heredi el meu fill gratuitament? Cony, em gasto 60, en pago 40 durant tota la meva vida i el meu fill hereda una casa millor que la que hauria tingut en l’aaltre cas, i encara ha de pagar 20 milions d’herencia. En aquest cas si que estaria mes a favor d’una herencia sense impostos de successio.
7.- ULTIM (ara si) incis
Com no, tambe posare apartats:
a) espero no haver ratllat gaire amb aquesta parrafada, estic segur que ningu la llegira tota, encara que si ho heu fet, gracies! La veritat que estic ratllat pels examens…es nota?
b) Creia de debo que el teu proper post seria sobre politica pero parlant de l’ajuda finalment voluntaria per a l’esglesia que ara ha fet el Zapatero!
c) Jo tampoc se que faare per a votar aquest any. La veritat que estic forca desanimat amb tot, pel que no descarto fer el mateix que amb l’estatut.
d) Espero poder discutir aixo millor amb una birreta
e) Perdo pels errors, a banda dels accents, qe no en tinc en el teclat, se suma que escriure en n portátil no es tan facil!
Ostia, doncs la veritat que no em pensava que donés per tant aquest post, q ha a més ha anat millorant del comentari gilipolles del Flop a tota aquesta tesi socioeconòmica del JD.
JD, jo me l'he llegit per suposat tot i només dir, com en la parrafada del sis a traició, que has de tenir un blog decent ja, on puguis explicar-nos tots aquests coneixements, amb les succesives visites que rebràs a Londres de bloggers (Dani, Ivan i jo, quan ja estigui establert) a veure si ho aconseguim ;).
En quant al contingut en sí, val a dir que efectivament jo només m'he mirat les propostes de manera 100% egoïsta, cansat d'un estat que maltracta a la gent de la nostra classe, que només paguem i no rebem res especial (com mun pare que amb tot el què ha pagat en anys, no només no es podria jubilar com en qualsevol país europeu, sino q a sobre ara amb la malaltia s'ha de pagar cadires de rodes, corsets, etc.).
Mirat més socialment la cosa canvia. En aquest cas, desgravar els trilingües és una gilipollada, perquè l'únic objectiu que podria perseguir (augmentar el nivell patètic que tenim en idiomes extrangers) tampoc l'aconseguirà. Perquè? Perquè l'ideal és que els nens aprenguin de petits ja idiomes, i això no ho decidirà el nen perquè li desgravi en un futur (perquè no sap ni què és desgravar), ni ho pagaran els pares sino s'ho poden permetre pensant en una futura desgravació dels fills (si els pares poden ja cada cop són més conscients de la importància pel futur del nen de saber idiomes). Si vols millorar el nivell d'anglès del país, destina aquests diners com bé dius a fer més places d'escola d'idiomes, més hores i de més qualitat a les escoles i acaba amb el doblatge i aposta pels subtítols.
Augmentar les ajudes per nadons ho trobo bé i els permisos també. En aquest sentit matissar que es proposa augmentar ambdos permsisos (de pare i mare) IGUALANT-LOS (la mare passaria de 18 a 23 crec, i el pare de 2 a 23), així que igualaries més les coses entre sexes (malgrat que la baixa per embaràs seguiria penaltitzant la dona en vista d'un empresari).
En quant a l'impost de successions, aquí se'm fa més difícil establir un criteri just. Dius que és just que tothom s'hagi de guanyar el pis, vist desde òptica fills potser sí, però vist des d'òptica pare? És just que jo no pugui morir més feliç perquè sé que he deixat (fruit del meu treball) un futur més assegurat als meus fills? Que després potser ho malgasten, però jo almenys moro feliç perquè crec que he fet el correcte. A fi de comptes durant tota la meva vida he estat pagant per aquesta riquesa guanyada, i amb aquests diners l'estat pot mirar de donar ajudes als fills que no hagin tingut la sort de tenir uns pares que els hi donessin això. Això més general, vist en òptica espanyola, lògicament si hi ha comunitats que no ho paguen, no em sembla just que nosaltres siguem els tontos que ho paguem, així que en aquest sentit a favor d'aquesta mesura.
Finalment molt d'acord amb el teu comentari de què la gent vol pagar menys i rebre més. En aquest sentit ja he dit que el post en sí era simplista i egoísta, però el què dius és plenament cert. Jo crec que un no s'ha de queixar de si els impostos són alts o no (a menys que tingui coneixements econòmics i pugui entrar en discussions econòmiques de més o menys lliberalisme de l'estat, que sincerament la majoria de la societat no pot). Per la majoria d'incultes econòmics ens hem de queixar del què dóna l'estat amb els diners que rep (és a dir, no m'importa pagar més impostos si després tinc una serie de serveis públics -educació, transports, sanitat, etc.- que són eficients i l'estat dóna una serie d'ajudes que trobo justes).
Molt bons els dos últims comentaris. Particularment el que comenta el JD de que a vegades, amb els desgravaments/subvencions no sempre afavoreixes a qui pretenies (m'has recordat al llibre "Economia Freak" jeje).
Respecte als idiomes, totalment d'acord. He pecat de miopia en pensar només des del meu punt de vista sense tenir en compte que la solució real (i que ja ha funcionat a mitja Europa) és la que planteja el Kus. El desgravament només l'aprofitaria gent com nosaltres, amb voluntat d'aprendre. Els nens són esponges i aprenen el que els hi posis davant.
I entre economia ultraliberal (del pal USA) i economia planificada. Home, ens podem quedar amb una economia social de mercat, que és la que tenim, no? Clar, que si els que regulen ho fan de manera partidista doncs tenim una altra d'aquelles fantàstiques i simplistes teories econòmiques que funcionen de conya a la pissarra però que s'estinven a la primera ventada de realitat.
Parlant de regulació...algú va veure (suposo que tu no JD XD) ahir la nit l'entrevista de "La Nit al Dia" ?? Era un professor d'economia de la UAB o la Pompeu...ara no ho sé. El fet és que comentava la jugada d'Alemanya per controlar tot el gas que entra a Europa. L'únic important que li queda és, casualment, el de Gas Natural...Segons ell, els Alemanys que tant demanen el lliure mercat resulta que estan creant un monopoli de tres parells de collons davant dels nassos de tothom. Així que...on queda la competència? on està el joc d'autoregulació del lliure mercat? Doncs en vies d'extinció.
I per culpa de qui Alemanya té ara l'oportunitat de menjar-se Endesa i, després, Gas Natural? Doncs per culpa dels que més propugnaven el lliure mercat! el PP!! Que per evitar el que ells pensaven era un desmembrament d'Espanya, és a dir, per evitar una operació de lliure mercat (no en aquesta ocasió només, sino tb quan ells governaven i van tombar el primer intent d'OPA) amb el pretext de que "antes alemana que catalana" doncs han acabat deixant amb el cul enlaire el sector energètic català i espanyol. Un altre cas que demostra que el regulador ha de seguir criteris econòmics i no polítics. I que sectors tant importants com l'energètic no es poden deixar desamparats ni en mans d'amiguetes del partit (com el Villalonga en el seu moment o el Pizarro ara) que no són empresaris de debó sino especuladors de les seves accions que es vendran per benefici propi en quant surgeixi una bona oferta (35€ l'acció potser?).
Mentrestant els nostres veins, França, Alemanya, Itàlia, estan creant supermonopolis o superempreses estatals amb el recolçament dels seus governs.
O follamos todos o pinchamos la muñeca.
Pues no sé si es por estas promesas, pero el slogan del PSE es "fets, no paraules", supongo que en alusion a 20 años al poder de ciu, y no haberlo hecho.
Bé, ara els de CiU prometen pagar la meitat dels lloguers de les parelles menors de 30 anys.
Cada vegada s'infla més i més la bombolla...
Possible solució definitiva al problema de la vivenda (ho he sentit per la ràdio).
Què passaria si guanyés CiU i, molt hipotèticament, decidís posar en pràctica aquesta mesura...I, aleshores dues parelles (és a dir 4 persones) van i viuen plegades en un pis...aleshores, 50% + 50% = 100%!!!
Ja tenim una casa pagada pel Govern! Olé!
Com deia l'acudit de la Vanguardia, quan un supera el límit de promeses és contraproduent perquè deixen de ser creïbles
pensu k sou tots uns frikis;)
Deixa el teu comentari