Supercopa d'Espanya

Ja tenim guanyador de la primera competició oficial estatal de la temporada: el TAU Ceramica. D'aquesta manera l'equip vitorià mostra la seva clara candidatura a guanyar la lliga acb aquest any, més quan ha aconseguit guanyar als teòrics equips més forts amb les importantíssimes baixes d'Erdogan i Scola. Només la curta estadística de què cap campió de supercopa (però només se'n porten 4) ha guanyat després la lliga sembla poder animar als rivals.
I és que el TAU s'ha tornat a mostrar l'equip consolidat que és de fa anys, amb un joc molt seriós, defensa presionant i molts recursos tàctics ofensius. Amb la mateixa base que l'any passat i bons fitxatges (Planinic, House, Peker i en menor mesura Teletovic) l'equip vasc no va tenir cap mena de problema per passar per sobre en semis a un novament lamentable Barça, que es va tornar a quedar amb només 52 punts (76-52). Molt treball li queda a Ivanovic per no esgotar el poc crèdit que ja li queda, doncs amb la inversió feta entre els dos anys, s'han d'exigir resultats immediats i no permetre ridículs, com els dos que portem ja. En l'altre semifinal, ja més disputada l'Unicaja va fer valer el factor camp per superar a un millorat (respecte la lliga catalana) DKV Joventut.
La jornada d'avui ha començat amb el concurs de triples, amb un increïble Bullock que a la final ha fet 27 (el màxim és 30). Després els cada cop més avorrits mates (amb Pietrus de guanyador amb un mate que el mèrit era més del pase de Pepe Sanchez) i finalment la final Unicaja-TAU, tot un partidàs que fa enveja sana de veure, doncs un disfruta veient-lo. Partit igualadíssim, disputat fins al final i amb un Unicaja que sembla ha perdut una mica de potencial amb les baixes de Garbajosa i Daniel Santiago (a pesar dels bons fitxatges de Jimenez, Welsch i Lorbek).
Interessant el canvi defensiu que sembla hi haurà aquest any, almenys en els equips forts amb banqueta. En aquesta competició s'ha vist defenses pressionants a tota la pista com quan jo jugava de petit a bàsquet. Escurçar la possessió del rival i imposar el físic són els objectius d'aquesta mesura, que poden aprofitar els equips grans i que a Europa els hi pot ser útil, doncs no és habitual aquest joc en bàsquet professional excepte en moments puntuals.