Cap de setmana barceloní

Sempre s'agraeixen els caps de setmana que un pot anar passant per Barcelona gràcies a la bondat del meu cap, malgrat que això no vol dir que els divendres no aprofiti el temps per SEAT i menys aquest que realment tenia l'agenda ocupada.
Aquest però realment em va deixar satisfet, vaig poder veure a molta gent (no tota com sempre), m'ho vaig passar bé sortint de festa (realment millor el dissabte que divendres, que m'estic adormint sempre, un ja no està per segons quines coses...), vaig celebrar el Sant Jordi amb la familia, veure a bastants de la uni (a part dels fixos Ferri i Charly) i passejar una mica per la sempre estimada Barcelona. Fins i tot acompanyat pel Vicente vaig (re)descobrir la Rambla del Poblenou, que realment està quedant molt bé com havia sentit. Una de les grandeses d'aquesta ciutat que sempre té llocs nous on anar, ja siguin nous o renovats.
També vaig tenir una nova dosi d'enveja (sana) veient aquest cop el pis que li ha caigut al Pau (que sí s'ha de reformar una mica, però que està molt bé i ben situat). Tot per tenir realment ganes de pillar-me un pis propi en aquesta ciutat i estar vivint allà definitivament.
Un bon cap de setmana que fa més dur el haver de tornar aquí a Ingolstadt, més quan arribes dilluns, hi ha 100 mails per llegir i tot de problemes esperant-te.