Das Leben der anderen

"La vida de los otros" va ser la sorprenent guanyadora de l'Òscar a millor pel.lícula de parla no anglesa. Sorprenent com a mínim en el nostre país, on El laberinto del Fauno havia causat sensació, així com també a EEUU, com ho demostra els premis guanyats en la mateixa cerimònia en categories generals així com la nominació a millor guió original.
No entrarem en comparacions, doncs ambdúes pel.lícules són molt diferents, però sí que sorprèn del cinema germànic que essent en promig bastant mediocre, de cop i volta tregui grans obres com aquesta (l'altre exemple més recent probablement va ser Good Bye Lenin). Com aquella, l'obra escrita i dirigida per Florian Henckel von Donnersmarck ens porta a l'alemanya de l'est, tema recorrent en aquest país, com ho ha estat la guerra civil a Espanya. Aquest cop no es tracta de veure aquell passat de forma humorística (característica que en general no és el seu fort salvant excepcions com l'anteriorment comentada), sinó d'una forma seriosa i mostrant-nos una de les cares amargues d'aquell règim: el control de la societat per mantenir el poder. Un estat semblant al presentat per Orwell en la seva novel.la 1984. En aquest cas els objectius de la Stasi són els artistes (escriptors, directors, actors...), elements generalment subversius i que amb les seves obres poden remoure consciències de la societat. En aquest cas ho aconsegueixen com a mínim amb el capità Wiesler (Ulrich Mühe), fidel addicte al règim socialista, qui veient la vida d'aquests altres a qui està encarregat d'espiar, el director teatral Dreymann (Sebastian Koch) i l'actriu i parella sentimental Christa-Maria (Martina Gedeck, la Bella Martha), reflexionarà sobre el trist de la seva existència, tan allunyada de l'amor i el pensament lliure dels seus subjectes. També s'anirà adonant que les tesis en què se l'ha inculcat, es deixen de banda pels interessos personals dels seus mandants (una de les grans causes de la caiguda socialista). A pesar de la seva reconversió ideològica, el sistema és poderós i el trio protagonista perdrà molt fins a la caiguda del mur, moment en què s'obre un nou món... no tan maravellós tampoc com podria semblar, una sensació molt extesa entre els alemanys de l'est, sobre la qual la pel.lícula ja no té temps de seguir endavant però que es deixa entreveure en les escenes finals.