Little Miss Sunshine

Comèdia nominada als Oscars d'aquest any, Little Miss Sunshine és una encantadora pel.lícula que sorprèn pel seu realisme i senzillesa i que combina perfectament certes històries i moments dramàtics amb un to general divertit que naturalment ha de tenir tota comèdia.
Els Hoover són una familia de classe mitjana americana. El pare (Greg Kinnear) està obsessionat en ser un guanyador (idea molt americana en aquest món capilista) i espera dels seus fills que així siguin, malgrat que no es pot dir que la seva vida professional estigui marcada per l'èxit. El fill gran, Dwayne (excel.lent Paul Dano), somnia en poder volar, a través de l'exèrcit, però està descontent de la seva situació de la vida, i admirador de Nietzsche realitza un vot de silenci. L'avi (Alan Arkin, guanyador de l'Oscar a millor actor secundari) intenta disfrutar al màxim de la seva vellesa sense importar-se massa per la seva salut. La mare (Toni Colette) intenta posar equilibri en aquesta curiosa familia, a la qual s'ha unit el seu germà homosexual (Steve Carell), després d'haver-se intentat suicidar. I no ens oblidem de la filla petita, l'Olive (Abigail Breslin), qui guanyadora d'un concurs de bellesa local té la possibilitat de convertir-se en Little Miss Sunshine en un concurs de bellesa i talent californià.
Amb els seus limitats recursos econòmics la familia decideix acompanyar a la petita al concurs, iniciant un road movie amb la seva vella VW Transporter. Còmiques i dramàtiques històries s'aniran trobant pel camí, on anirem descobrint una mica més les personalitats dels diferents membres, fins a arribar finalment a l'ansiat concurs, on la familia es desfarà de moltes de les seves angoixes en unes escenes finals hilarants.
Una magnífica història de Michael Arndt (premiat amb un Oscar per ella), molt ben interpretada i dirigida (duet Jonathan Dayton i Valerie Faris) que ens ve a dir (frase en boca de l'avi) que els realment perdedors són aquells que tenen tanta por de no guanyar que ni tan sols ho intenten. La vida ens pot somriure més o menys segons el moment però hem de trobar el nostre camí sense grans obsessions.