17 d’abril 2007

El comte de Monte-Cristo

Un dels motius de la baixa producció en aquest humil espai durant el mes passat i l'inici d'aquest mes (junt naturalment amb l'excés de feina, Lost i els viatges de caps de setmana) ha estat sens dubte la lectura d'aquesta grandíssima novel.la d'Alexandre Dumas. Més conegut per "Els tres mosqueters" (obra que també em va encantar), "El comte de Monte-Cristo" es podria situar al mateix nivell en quant a qualitat i a mi personalment diria que encara m'ha agradat més.
Coneguda per alguns potser per alguna de les adaptacions cinematogràfiques que s'han fet (i que un servidor no ha vist), la història comença explicant la caiguda a les més grans desesperacions d'un ésser humà d'un home que ho tenia tot per ser feliç (a punt de casar-se amb la dona que estima i ser nomenat capità). La venjança de dos enemics seus, envejosos del seu pròsper avenir, el portaran a les masmorres del castell d'If, on passarà una eternitat tancat sense saber ni de què se l'acusa ni què s'ha fet dels seus ésser estimats. En aquest tètric lloc acabarà però descobrint un secret que li permetrà retornar a la llibertat convertit en el poderós i misteriós comte de Monte-Cristo. Immensament ric i madurat per les experiències a la presó i els seus posteriors viatges, aquest noble personatge sortit del no res enlluernarà la societat parisenca i s'acabarà convertint en un àngel venjador, encarregat de canviar la Providència, repartint la fortuna entre aquells ésser estimats caiguts en desgràcia... i sobretot aplicant els càstigs més implacables a aquells que l'havien arruïnat la vida.
Quasi 1600 pàgines en la versió "de butxaca" (de dos volums), l'obra destaca per una història fascinant, que enganxa a l'espectador i que malgrat ser força inverosímil, reflexa perfectament la major parts dels sentiments i accions humanes: l'alegria, la il.lusió, l'esperança, la desesperació, la gelosia, l'ambició, la traició, la venjança, la compasió, l'amor, la resignació, la sorpresa, la satisfacció, l'admiració, la fascinació, la incredulitat, la por, la humiliació, l'ànsia de llibertat, la independència, la submisió... Una obra mestra que a pesar del anys segueix mostrant-nos la naturalesa del gènere humà en la seva profunditat i complexitat.

1 comentari:

Odisseu ha dit...

jo me'l volia llegir l'any passat, pero tot just van fer la peli per la tele, i em feia rabia llegir-me'l recordant les cares dels personatges cinematografics, i em vaig acabar comprant els 3 mosqueters que per cert, em va agradar bastant!