L'estil periodístic i el model energètic

Esmorzant llegeixo avui el següent titular a la Vanguardia online: Vandellós -II inicia una parada per un sobreescalfament. Preocupat per una noticia força greu en cas de tractar-se del nucli, obro la noticia, dins la qual un se n'adona que es tracta d'un sobreescalfament d'un interruptor d'una de les fases que connecten la central amb la xarxa. És a dir, una noticia completament instrascendent, que quan succeeix en qualsevol altra tipus de central ni es menciona, i que no té res a veure amb la creació d'energia en sí, sinó en el seu "transport". Entenc que el periodista, portat per l'ego d'atraure el màxim nombre de lectors al seu article, busqui un titular morbós com aquest, però un diari seriós com la Vanguardia hauria de tenir filtres per tal que els titulars s'acabin adequant a la importància i realitat de la notícia. En cas contrari s'entra en irresponsabilitat periodística, doncs aquests mitjans han de tenir present que molta gent només llegeix els titulars.
Tampoc té desperdici però l'afegitó, "segons declaren aquestes fonts" (els titulars de la planta nuclear), quan aquestes senyalen que el sistema de connexió a la xarxa és convencional en totes les plantes de producció. Sembla com si el periodista, davant d'un tema tan espinós com el nuclear, no vulgui assumir sota la seva responsabilitat la "pressumpta" intrascendència de la incidència. Jo entenc que els periodistes no siguin uns entesos en certes matèries (sobretot les més tècniques), però, no pot contrastar el què senyalen aquests fonts amb d'altres fonts neutrals o fins i tot contràries a les nuclears per confirmar-ho, en comptes de posar en dubte la seva pròpia notícia?
Poc favor fan aquestes notícies poc professionalment escrites a una de les alternatives que tenim per intentar frenar un canvi climàtic, del qual sembla que ja se'n comença a ser més conscient (a tenor almenys de les notícies diàries al respecte que publiquen quasi tots els diaris). Una consciència que no es tradueix però en un debat seriós del model energètic a seguir en el nostre país. Fa poc el govern va presentar un pla estratègic, tan difós, que ni esmentava l'energia nuclear (segona font de producció elèctrica actualment), ja fos per descartar-la o per reactivar-la. Més quan l'energia hidroelèctrica (segona potència instal.lada) s'hauria de preveure en crisi si es compleixen els pronòstics de sequeres més importants els pròxims anys (ja que no deixarem de beure aigua per tenir electricitat). És com si intentant analitzar el potencial de la plantilla del Barça de l'any que ve, presentant la llista de baixes, altes i homes que es mantenen, en cap de les tres aparegués Puyol i Deco. Podríem dir si estem satisfets? Doncs actualment tampoc podem dir si realment en els pròxims anys podrem satisfer les nostres necessitats energètiques i complir el protocol de Kyoto, i si en cas afirmatiu ho farem a base de pagar fortunes en forma de drets d'emissió de CO2, electricitat francesa i gas estranger (amb el risc estratègic que això comporta).