L'eliminació del Barça i el sistema de l'Eurolliga

Ahir el Barça va dir adéu a les esperances que últimament teníem els culés de fer una gran temporada a pesar del penós inici de campanya. Sens dubte l'inesperat títol de la Copa del Rei havia estat un punt d'inflexió i des de llavors la trajectòria ha estat molt bona, remontant fins a la tercera posició en la lliga i confirmant els quarts de final de l'Eurolliga, amb l'esperança de jugar un cop més la Final Four, aquesta competició que se'ns dóna tan bé jugar, que no guanyar, però a la què sempre agrada participar. He de reconèixer que malgrat tenir poques esperances en guanyar el títol (Panathinaikos i CSKA són equips en aquest moment un graó per sobre a nosaltres), ha estat una decepció almenys no haver-hi arribat i a veure si sonava la sorpresa (perquè no una revenja de Paris a casa del Panathinaikos?). Més quan el rival de quarts era el més assequible possible, un Unicaja a qui se l'ha de felicitar per la lluita i coratge que ha posat en l'eliminatòria. No vaig veure el partit (grandíssim el servei de 3alacarta...), així que poc puc comentar, no sé com van estar els àrbitres, no sé com va jugar cadascú, només vaig anar veient les estadístiques via euroleague.net. Sí que Navarro ni Lakovic segons aquestes no van estar a l'alçada de les circumstàncies, tampoc entenc els minuts jugats per certs pivots del Barça quan Unicaja tenia la baixa de Santiago, però al no haver-ho vist m'abstindré d'aprofundir més.
El què sí és per fer-s'ho mirar és el sistema de competició de l'Eurolliga. Si fa uns dies parlàvem de la reforma de la lliga acb, pel bé del bàsquet també la màxima competició continental hauria de reflexionar una mica. Estem parlant d'una competició interminable, on abans d'aquests quarts s'han jugat 20 partits anteriorment. I el pitjor, sense cap motiu. Si la gent criticava la lliga regular, perquè en el fons els playoffs decideixen, aquella almenys serveix per definir els avantatges de camp segons els mèrits fets. En el bàsquet europeu aquest avantatge camp és important i només cal mirar històrics per veure quants cops s'ha trencat. Però a l'Eurolliga ni això. Després dels 14 primers partits (la primera inacabable i intrascendent lligueta), Unicaja, després de moltes jornades fora, acaba passant quart amb un balanç de 7-7 (-84 average), el pitjor balanç dels 8 quart finalistes. El premi? Trobar-se en la segona i decissiva lligueta enquadrat en el grup més fàcil, degut a la regla d'evitar equips del mateix país i de la primera lligueta. Grup més fàcil, tant analitzant el potencial dels equips, com essent l'únic amb què el primer va passar amb 4 victòries només (amb aquest balanç el Barça i d'altres quedaven segons). Així que després de les dues lliguetes, un Unicaja amb un global de 11-9, el pitjor dels 8 quart finalistes té el premi de jugar una eliminatòria amb 2 partits a casa i 1 a fora, element que ha acabat sent clau pel desenllaç d'aquesta. Que no s'entengui això com una excusa pel Barça (el greuge també el tenen la resta d'equips eliminats que amb millors balanços han jugat a fora i contra rivals més durs) o un demèrit per Unicaja, però sincerament no crec que sigui un sistema de competició massa just.