Praha Ostern 07

Praga (i Txèquia) era un lloc on feia molt de temps que volia anar. Està clar que actualment és un destí de moda, especialment per Setmana Santa, però tenint en compte que després del meu Erasmus havia arribat a escriure una carta de solicitud de treball a Skoda, doncs algun dia havia de descobrir com era aquell lloc. Els viatges a Austràlia, Japó i la Ruta Cochina havien impedit fins ara aquest esperat viatge. Aprofitant que actualment la ciutat em queda a tres hores en cotxe (fa dos mesos es va completar els trams d'autopista que faltaven en territori txec) i els quatre dies festius de Setmana Santa propiciaven finalment aquesta visita.
Visita que va perillar perquè finalment molts dels coneguts que tinc allà també aprofitaven els dies per marxar de Praga (ciutat amb més oportunitats de treball i sous més elevats, la qual cosa implica una concentració de gent de tot el país). El gegant Capa però va acabar quedant-se i per tant vaig poder tenir un allotjament i un guia nocturn per la ciutat.
Praga és doncs una ciutat preciosa, diria que potser és el centre més monumental que he vist mai. Tant el Stare Mesto (Praga antiga), com el Josenov (barri jueu) com els Mala Strana i el Hradcany a l'altra banda del riu Moldava són barris on un pràcticament només veu cases d'aspecte noble i estil noucentista, junt amb nombrosos edificis emblemàtics i de bella arquitectura. Una ciutat de postal, que durant Setmana Santa es veu envaïda pels turistes, confirmant encara més aquesta sensació d'estar davant d'una atracció turista. A pesar de ser el divendres dia laboral, tota activitat que es veia en la zona cèntrica estava destinada a recaptar els diners daquests a través de les múltiples ofertes de serveis, botigues i restaurants que un troba, així com els pagaments per voler visitar qualsevol cosa (ah, els museus gratuïts de Londres...). Certament era difícil trobar a algú txec no dedicat al sector turístic en el centre, donant una sensació de ciutat sense vida pròpia. Tot això no treu que passejar per la ciutat sigui un goig davant de tanta bellesa arquitectònica que forma un conjunt molt homogeni (sense edificis que desentonin). El riu i els nombrosos ponts que el creuen sens dubte li donen a més un encant especial. També la zona del castell i el parc de Mala Strana, que situats en un turó donen una magnífica vista de la ciutat en ambdós sentits (panoràmica de la metropoli quan un l'ha pujat i encantadora quan un l'observa des de baix). Realment sota el meu punt de vista la major part interessant són les vistes de fora, més la visita de les esglesies més importants, però moltes de les coses de pagament no valen la pena (inclòs la part de pagament del castell, que s'ha de visitar però sense agafar el tíquet per entrar a les zones restringides).
Sortint de la zona cèntrica un ja es troba en uns barris on es barregen antigues cases nobles en estat ja més degradat junt amb algunes construccions típiques comunistes (és a dir blocs de ciment grisos). El punt entremig un el troba al Novo Mesto (ciutat nova), bastant cèntric i on un ja pot trobar un ambient més txec i alguns carrers interessants per passejar.
En les hores lliures del Capa (que viu a Karlin, un barri proper al centre), mentre ens posavem al dia des de que vam marxar d'Aachen, saborejàvem l'excel.lent cervesa autòctona a preus irrisoris quan un coneix el local (menys d'un euro mig litre). Especialment em va sorprendre un local en plena zona turística, que ningú diria que és un bar, però que quan un entra, no només beu i menja baratíssim sinó que a més els diners van a parar a una escola de nens cecs. El divendres nit, junt amb la seva nòvia vam anar a casa d'uns amics seus eslovacs (Andre i Petra), on en un entretingut sopar, vaig seguir confirmant la sensació que a nivell de carrer ambdos països segueixen estant units. La nit de dissabte va servir per trencar la rutina treball excessiu i nòvia i sortint els dos de marxa al Lucerna (bonica disco cèntrica on per fi població autòctona i turistes eren capaços de barrejar-se), vam passar una gran nit rodejats d'algunes belleses txeques (malgrat que el viatge m'ha servit per trencar el mite de què realment totes estan increïblement bones com semblava dins la població limitada que vaig conèixer a Aachen).
Camí ja de tornada vaig fer la parada obligatòria al castell de Karlstejn (castell situat a 30 km de Praga en direcció a Plzen) per tal de descobrir una mica de la història del país en la visita guiada i veure paisatge més rural del país.
Una bonica ciutat que em queda molt a prop i que per tant és una tentació el tornar-hi. Següent cop el 12 de maig en la despedida de solter de l'Alfonso i com a mínim un cop més en un cap de setmana normal sense tant de turista i amb la resta de coneguts que viuen allà per visitar-los després d'uns anys sense veure'ns.

Fotos