Österreich

Maig mes estrella en quant a ponts a Alemanya va portar una nova visita a Ingolstadt. Aquest cop el Sergi de la uni, amb el qual vaig aprofitar per anar a conèixer el país veí d’Àustria. Finalment la seva arribada el dimecres en una setmana curta i prèvia a 12 dies de vacances no va ser tan traumàtica com s’esperava i vaig poder-ho combinar per plegar a una hora raonable i anar a provar una mica de menjar bavarès i veure com l’Espanyol perdia novament una oportunitat immillorable per guanyar la UEFA (per un cop que anava amb ells...).

Dijous ben d’hora al matí però agafàvem el recent estrenat A3 que m’havien donat per intentar arribar al migdia a Viena, objectiu com sempre aconseguit gràcies al tram alemany sense límits. Sense masses problemes vam trobar el nostre fenomenal alberg, el Wombats Lounge, que sens dubte recomano a qualsevol que vagi a visitar la capital de la música clàssica: alberg jove d’atmosfera internacional, amb molt ambient, futbolín, billar, música, cocktails, ideal per matar la nit després de les caminades diàries i conèixer a gent d’altres llocs. En quant a la ciutat, realment és molt maca i monumental, però he de reconèixer que em va decebre una mica. Novament com en el centre de Praga un té la sensació d’estar en una ciutat postal, amb un centre conquerit plenament pels turistes i l’ambient austríac difuminat per suburbis inaccessibles al visitant de dos dies. També i sobretot havent estat fa poc a Londres un troba abussius el preu corrent de 10 € per qualsevol museu de qualsevol cosa relacionada amb la música o la història de l’imperi austro-hungarès. Això no treu però que el centre sigui preciós i mereixi la pena visitar-lo, però li falta l’ambient per realment voler-hi tornar-hi constantment. Fora d’això, Viena té el famós palau de Schönbrunn, amb un parc i jardins magnífics i una visita guiada de les estances que per qui no hagi visitat mai un palau reial té certa gràcia. Això sí, millor anar-hi aviat perquè les aglomeracions que es formen són esfereïdores. Acabades les atraccions turístiques, Viena és una ciutat plena de parcs, amb el Danubi a les afores i amb possibilitats de contemplar tota la seva extensió des de la típica torre de comunicacions o, més atractiu pels cinèfils, des de la mítica sínia de “El tercer hombre”. Objecte de múltiples visites és també avui en dia la Hundertwasserhaus, un edifici de llogaters diguem-ne que peculiar.

Passades dues nits a la capital, dissabte tocava anar a Salzburg, pàtria de Mozart. Pel camí, unes quantes parades. Linz, ciutat bastant important a mig camí i la visita de la qual és completament prescindible: típica ciutat germànica amb un centre correcte però monòton i suburbis sense cap interés. El què ja és més recomenable és entrar a Salzburg fent la ruta dels llacs amb parades a Gmunden i Bad Ischl. Sobretot en la primera localitat es poden disfrutar d’una magnífiques vistes al llac Traumsee amb muntanyes pre-alpines de fons.

En quant a Salzburg és una ciutat molt curiosa. Atravessada pel riu Salzach i rodejada de muntanyes, el seu centre es troba a les afores de la ciutat i quasi aïllat de la resta. Aquest però és interessant de visitar i presenta un bon ambient nocturn amb bona oferta de restaurants i bars. A més Salzburg és molt més que Mozart, com ho demostra la gran oferta cultural que ofereix. Pels visitants, res millor que les targetes per dies que et donen free-pass a qualsevol lloc. La de 24 hores val 21 €, que un amortitza ràpid si es visita com nosaltres el castell, es fa un tour amb vaixell pel riu, es veu el Schloss Hellbrunn (amb una divertida visita guiada per les fonts trampa d’un arquebisbe a qui agradava sorprendre als convidats), es visiten les cases de Mozart i es puja amb telefèric a la muntanya propera de Unterberg (1800 m), des de la qual es pot divisar la planície austríaca i el començament dels alps locals i alemanys. Una visita indispensable per qui visiti aquest país.

Un país que d’altra banda em va sorprendre. Me la imaginava com una Alemanya encara més arreglada (per això de ser més poca gent), però realment és una barreja del país germànic veí i els seus veïns de l’Est, amb carreteres no sempre amb gaire bon estat, trolebusos i tramvies d’època socialista. La gent, sense poder un jutjar amb tans pocs dies, encara sembla més freda que els propis alemanys, i això sí, l’única nota possitiva va ser l’idioma, que es sol dir que té un accent molt fort, però que vaig descobrir que s’assembla molt al bavarès que un mica en mica ja comença a entendre.

Fotos