In the company of men (1997)

Pel.lícula descarregada degut a una llista de Top 50 del cinema independent en un d'aquests dies que un no sap què baixar-se, In the company of men és una bona mostra d'aquest tipus de cinema. Després d'haver vist el dimoni encarnat en múltiples pel.lícules d'assassins en sèrie, aquesta òpera prima de Neil LaBute ens endinsa a un "monstre" molt més proper a la realitat quotidiana que ens podem trobar, el de la persona que fereix als demés psicològicament... senzillament perquè pot.
Chad (Aaron Eckhart) és un jove executiu atractiu i exitós, qui convenç al seu company de treball Howard (Matt Malloy) en una trama per venjar-se del sexe femení pels molts afronts que aquests han rebut. Per això aprofitaran la seva estada temporal en una ciutat forània per seduïr a una jove secretària sorda, Christine (Stacey Edwards), i acabar-la humiliant.
In the company of men probablement serà considerada per certa gent com una obra misògina, però va molt més enllà. Mostra la crueltat humana amb una realitat que espanta. Però també fotografia molt bé el joc d'ambdós sexes en quant als sentiments amorosos i de les relacions. Christine és la víctima, però també ho acaba sent Howard, degut en part a aquesta tendència humana de deixar-se enlluernar per la persona equivocada. No vol dir això que Howard sigui un sant, sinó que aquest representa el personatge també tan real de la persona dèbil que s'alinea amb el dolent per sentir-se millor. El típic personatge manipulat i que intenta, amb la seva complicitat ferint els demés, sentir-se millor sense èxit en la seva existència. Un retrat molt real de la crueltat i els sentiments humans.
De gènere incert (té tocs d'humor negre però no es pot considerar una comèdia, sense que a pesar de la trama tampoc es pugui considerar un drama o una tragèdia), aquest film nordamericà és cinema independent pur: banda sonora pràcticament inexistent, alguns diàlegs complicats i surrealistes, acció nul.la, estructura poc convencional, recursos limitats i final desconcertant. Una bona obra psicològica pels amants d'aquest tipus de cinema, potser el referent més proper seria Hapiness.