29 de maig 2007

Borrachera de poder

Fa quasi 50 anys des que Claude Chabrol va debutar en l'art del cinema amb l'obra "Le beau Serge" que estrenava l'estil de la Nouvelle Vague, revolucionant el cinema francès amb un estil diferent que trencava la comercialitat imperant. Després d'una llarga trajectòria, on la seva filmografia ha anat transitant diferents estils (Les cousins, La femme infidèle, Le boucher, Les innocents aux mains sales, Une affaire de femmes, o més recentment la Dama de honor), Chabrol s'ha convertit en un referent del nostre país veí.
A Borrachera de poder (L'ivresse du pouvoir), el director mostra el món de la corrupció industrial en el món capitalista actual, basant-se en el relativament recent escàndol de la petrolera Elf, a pesar de la irònica advertència inicial: "com es sol dir, qualsevol similitud amb personatges reals és merament fortuïta". A diferència del cinema americà, el film no presenta el tema a base d'acció policial i grans complots. Tot el contrari, com a bon cinema alternatiu l'obra es centra en la figura de la jutgessa (fantàstica Isabell Huppert, a qui ja vam veure fa poc a Gabrielle), en com aquesta es va sentit més a gust amb el poder que li dóna el anar detenint a empresaris i polítics importants, a la vegada que la seva relació personal es va refredant irremediablement. La pressió psicològica, amb diàlegs plens de sarcasme, sobre uns acusats poc acostumats a estar ni que sigui en una cel.la VIP, els farà anar-se acusant, mostrant-nos a la vegada a uns personatges que el poder els ha portat a considerar normal les seves pràctiques. Unes pràctiques que naturalment continuaran existint per més accions d'aquestes que es realitzin, com s'acaba mostrant en l'irònica escena dels grans capos fumant els seus purs en una paròdia d'estil molt francès, aquest d'humor fred i sarcàstic.
Fins i tot un intent d'assassinat es veurà mancat de l'acció que molts els hi agrada trobar en el cinema, aquí l'acció la possa el constant canvi dels escenaris de justicia als privats, amb una gran varietat de recursos de filmació i una excel.lent direcció. La classe la posa aquesta magnífica actriu que amb una senzillesa i fredor esfereïdores aconsegueix transmetre tant a l'espectador.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja pensava anar-hi, però ara amb més raó.

Salutacions,
Anna

sukkus ha dit...

Jeje, espero impacient la teva crítica doncs per contrastar. La veritat que rellegint-la deixo la pel.lícula molt bé, però malgrat agradar-me tampoc la consideraria una gran obra, no he trobat el què criticar-li però per algun racó falla també. Potser l'absència quasi de música? És un detall que trobo empipador de cert cinema independent

Anna Maria V. ha dit...

Ja et diré la meva percepció, tot i que ara cada cop passo més caps de setmana fora de Barcelona i, per tant, vaig menys al cine. Però, vaja, intentaré veure-la.
Fins aviat,
Anna