Nürnberg i Ulm

Després de la setmana de festa que duia, i preveient que el finde que ve sigui també mogut (o això espero), volia recuperar en aquests dos dies de festa el ritme que turisme-visites iniciat fa dues setmanes a München.
Així que ahir dissabte, després de fer l'habitual compra setmanal i de lluitar contra la maleïda planxa, en ben dinat vam marxar amb el Ramon cap a Nürnberg. És el nostre últim cap de setmana aquí abans d'any nou, així que era l'última oportunitat per veure el seu famós Weihnachtsmarkt (mercat de Nadal). I sort que ho vam fer, perquè mira que n'he vist aquests dies, però realment aquest és l'únic que per mi valia la pena. Petitet, ficat en una plaça, amb parades variades en quant a coses que venien i uniformes en el disseny, i amb atraccions pels nens molt autèntiques, com correspòn als també anomenats Christkindelmarkt. A més aquest primer contacte va servir per verificar que efectivament a Nürnberg val la pena tornar-hi, la ciutat em va agradar molt a pesar del mal temps que per variar vam tenir, i fins i tot per anar de compres també pintava bé. I a l'igual que amb München queda a un cop de cotxe amb Autobahn sense limitació de velocitat.
Avui, a pesar com no del mal temps, he anat encara més lluny, a Ulm, ciutat ja pertanyent a la veïna i protestant Baden-Württemberg. Allà em trobava amb l'Iris, qui feia ja més d'un any que no veia, i tenia moltes ganes de tornar a veure. Llàstima que el seu schwäbisch m'hagi dificultat la comprensió ara que un s'està intentant acostumar al bayerisch. Buf, ara entenc els extrangers que venen a Catalunya. Espero en aquest parell d'anys ser capaç d'entendre ambdós dialectes (els més forts de l'alemany que es parla a Alemanya, Suïssa exclosa). Però a pesar d'aquesta petita dificultat i de la pluja el dia ha estat bé i hem visitat realment tot i contemplat la ciutat des del capdamunt de la torre de la majestuosa catedral gòtica (després de pujar una inacabable escala de cargol). La ciutat també té un casc antic molt bonic, amb uns rierols de muntanya que desemboquen al Danubi, al llarg del qual hi ha un tros de passeig molt ben arreglat. Per la resta, la ciutat ja es converteix en la típica ciutat moderna alemanya, amb la curiositat de ser el lloc de naixement del gran Albert Einstein.