5:45 sonava el despertador per anar a l'aeroport amb "taxista" del hostel que va portar la furgona en 3a per tota l'autopista. Ultraràpid checkin, 30 min en el bus d'embarcament dins l'aeroport de Beijing i 3h15min de vol per arribar a Kunming, capital de la regió de Yunnan, situada al sudoest del Tibet i amb el 50% de les minories ètniques del país.
La tourist service de l'aeroport no oferia anglès com a idioma, així que compràvem un mapa de la regió en xinès per si de cas, i agafàvem un bus shuttle express que creuava en 1h tota la horrible ciutat de Kunming (en conjunt, potser el centre està bé), fins l'estació de busos de l'oest, on compràvem els tiquets de bus cap a Dali. 4h30min després (suficients per veure un paisatge i unes ètnies diferents pel camí), arribàvem a Xiaguan (nova Dali). Amb l'ajuda d'unes matures alemanyes amb qui havíem parlat a la pausa del pipi i que parlaven xinès (havien viscut 14 anys a Xina), intercanviàvem a un últim bus que en 30min ens deixava per fi a Dali, on encara ens restaria una estona per trobar el hostel malgrat la bona voluntat local... tot per descobrir que estava ple (eren les 20:30), però per sort trobàvem habitació al costat, al Lily Pad.
Al vespre sortíem a recòrrer el carrer principal, Renmin Lu, que demostra que Dali és realment un centre turístic. Hotels, bars, botigues, músics al carrer, restaurants, paradetes al carrer... Ambient bulliciós però tranquil alhora, agradable per passejar, sopar alguna especialitat local i fer unes cerveses en algun bar musical.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari