El recorregut típic sortint de Dali és enfilar cap a Lijiang, però en el nostre cas decidíem fer primer una parada a Shaxi, un bonic poble en les valls de les muntanyes i antic centre neuràlgic de la ruta del te.
El transport però es complica: autobus de tornada a Xiaguan (nova Dali), allà taxi que ens canviés d'estació al descobrir que havíem d'anar a la nord, allà bus de 2h30min fins a Jianchuan, per allà definitivament agafar una minivan compartida (1h) fins a Shaxi.
Amb només 2.000 habitants i moltes cases de fusta, rodejada de muntanyes i camps d'arròs i blat de moro, la població destil.la un ambient especial. Clar que el poble del passat amb els cascs de cavalls han estat substituits per grups de turistes que promocionen les botigues, cafès i nombroses pensions que un es troba, però tot en una quantitat i ambient tranquil raonable. Baixant el carrer principal s'arriba a la plaça major, on destaquen els temples i arbres centenaris al mig i les terrasses de cafès vorejant-los. Seguint una mica més, s'arriba al riu i al pont original de la ruta del te, des d'on es pot accedir als camps (i s'oferiran cavalls al turista que ho desitgi).
Un bon lloc on descansar (i en el nostre cas mirar de recuperar els nostres estómacs) i respirar aire pur. La nit ofereix poc atractiu, més que contemplar les estrelles aquells afortunats que no els hi toqui nit ennuvolada.
Per cert, Shaxi és curiosament el lloc on el visitant tindrà menys problemes per comunicar-se en anglès amb la gent.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari