Tai'An

Moure's en tren per Xina no és tot el trivial que un podria pensar. Malgrat la clara recomenació del nostre hostel per anar en tren (especialment amb la inauguració del tren ràpid que reduia el temps de trajecte a dues hores enlloc de les sis de la guia), les màquines electròniques de l'estació de South Beijing ens marcaven que tot estava ple, excepte business class a mig matí. Decidits per aquesta opció, anem a treure diners a un caixer (no es podia pagar amb targeta), i al tornar descobrim que de cop hi havia places econòmiques lliures... però al no tenir ID xinés no podíem comprar. Finalment ens feiem amb les tant ansiades places a la taquilla amb personal... I disposàvem de dues hores per esmorzar tranquilament... i comprovar que novament segons les màquines, no hi havia billets per tornar a Beijing en 3 dies (sempre queda l'opció bus més feixuga de 6h).

El tren ràpid, com l'AVE, 300km/h, endolls i sense wifi, però molt confortable. La novíssima estació AVE no era la indicada a la Lonely, sino una més apartada, però amb l'ajut dels caràcters xinesos de la guia, el conductor i la nostra intuició i orientació, amb un parell de busos creuàvem la ciutat anodina en creixement fins arribar al centre, on també amb alguna que altra dificultat trobàvem finalment el youth hostel (completament xinès i poc backpacker). 

Després de les aventures per canviar diners al Bank of China que explicaré en un post apart de curiositats sobre el país, dinàvem en un restaurant una mica timo però la carta de la qual ens serveix ara de diccionari-traductor, aconseguíem pagant comissió billets de tren per la tornada a l'oficina de turisme (demostrant-nos que tot plegat és una màfia) i visitàvem el temple Dai, única atracció turística d'aquesta ciutat qualsevol sense guiris (amb la gràcia que també té). 

Per la nit volta pel mercat nocturn, ple d'articles barats de tot tipus, animals vius rars com iguanes, serpso taràntules a la venta, i exquisites paradetes de menjar on per un euro i mig sopàvem. 

Les previsions meteorològiques de l'iphone marcaven tempestes per l'endemà, un mal plan per pujar el Taishan, però quedava una llarga nit per dormir i veure què deparava el dia següent.