Un ràpid vol d'una hora (que sortia 20 min avançat...) ens deixava de nou a Kunming (no em vull imaginar l'estona necessària en bus), on després de dinar uns dumplings, ens embarcàvem en un nou vol de 3h cap a Beijing (aquest cop amb els serveis de pantalla de vol intercontinental i amb uns ballarins xinesos que aconseguien que mirèssim el vídeo de les instruccions de vol molts anys més tard).
L'arribada, per primer cop, a una hora no intempestiva, ens permetia estrenar el tren airport express, on l'estrella eren els vídeos de civisme del capità ou (per cert, un treballador dormit té prioritat per seure en el bus respecte un ancià a Pekin).
A les 18h recuperàvem la nostra habitació habitual al Red Lantern, i sortíem a repetir la zona de Nanluogoxiang, veiem les torres de les campanes i els tambors, i especialment amb l'objectiu final de la zona animada del llac Qiahai. Una cervesa en una terrassa àtic sobre les 19:30 ens permetia descobrir mirant al voltant que també de festa els xinesos mengen aviat. Una volta a peu ens mostrava la interminable oferta de bars musicals de la zona (inclòs un dedicat al Lotus Blau de Tintin), rebre subtilment ofertes de "lady bars" i descobrir que la oferta gastronòmica no era tan àmplia com pensàvem... El pitjor, que a les 21h molts llocs de menjar començaven a tancar, per la qual cosa acabàvem fent un sopar que no passarà a la història i allunyat de les nostres pretensions inicials.
Temps per fer una copa en un dels infinits bars musicals, el pla estrella de Xina, buscant un que la seva música en viu no ferís en excès els nostres timpans (tant per qualitat, com per estil, com per volum). Incomprensiblement, a les 23h l'ambient començava a anar de baixa, per la qual cosa decidíem fer un all-in: anar a la búsqueda del relativament proper Mao Livehouse, una espècie de Razz de Beijing, i segons la Lonely de 2011 un dels locals més concorreguts de la ciutat. Suposadament a Gouloujie East amb Nanlouguxiang, el cert és que no el vam trobar, malgrat que la búsqueda posterior a Internet ens confirmava la seva existència... El cert també és que l'ambient als carrers a les 12h era com el de les 4h a casa nostra...
Resignats decidíem emprendre el camí de retorn a casa, obligadament en taxi ja que els metros tanquen sobre les 23h. Davant l'absència de lliures, empreníem la negociació amb els tricicles, aconseguint amb obstinació un acord (a la 4a) pels 30 yuans objectiu. Una gran elecció, perquè les obres nocturnes dels anells viaris provocaven un embús que el tricicle salvavs pels carrils bicis.
Amb ganes de ressopó, i davant la fallada del mcdonald's 24h, acabàvem fent una empanada de farina ultraoliosa (millor no llegir l'escàndol de la màfia de l'oli a Xina) que competiria amb el sopar per provocar els nous problemes estomacals de l'endemà, últim dia.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari