El mont Taishan és la muntanya més sagrada de Xina, des d'on per primer cop un enperador va declara la unitat del territori xinès. No és la més alta, ni probablement la més maca, però és la gran atracció propera a Tai'An i lloc de peregrinatge de nombrosos xinesos.
Animats per un cel ennuvolat però allunyat de les tempestes anunciades, ben d'hora ben d'hora començàvem l'ascensió al cim, enmig d'una xafogor intensa que dificultava sobremanera la llarguíssima classe de steps que representa. 7,5 km, 1.400 m de desnivell i 7.200 graons després, amb una roba que semblava dutxada per la suor i unes vistes inexistents pels núvols, arribàvem per fi al temple de l'emperador de Jade a 1.545 m i rodejats de gent, la majora dels quals havien ascendit amb una combinació de minibus i telefèric.
El primer tram de la baixada començava a castigar bessons i genolls, pel què decidíem abandonar els glaons i baixar per la carretera de minibusos. Uma mala idea perquè els 5 km de baixada restants es convertien en 12 km pesats de carretera amb l'únic al.licient inicial de veure que totes les vores estaven plenes de plantes de marihuana. Per sort descobríem uns quants caminets que escurçaven el camí en distància real i psicològica.
8 hores després de l'inici, amb les cames mortes, podíem per fi rebre la merescuda dutxa al hostel i descansar la tarda-vespre fins que arribavem per la nit les anunciades tempestes, per sort amb les convenients hores justes de retràs.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari