El segon dia començava amb un objectiu clar: veure la Gran Muralla en un lloc no tan turístic (Mutianyu) i anant pel nostre compte (per no llevar-nos tan aviat i estalviar-nos diners fins i tot malgrat fent l'últim tram en taxi).
La ruta amb el bus 916 Expreess fins a Hairou servia per llegir la història i desmitificar aquest mite constructiu: ni és una construcció continua (de fet excepte en les zones turístiques porten anys saquejant-lo per la construcció de csses), ni es veu des de l'espai... ni realment ha servit mai gaire com a element defensiu. Això no treu que un cop arribat allà un admiri la bellesa d'aquesta megaconstrucció, en el cas de Mutianyu sobre una serralada, que malgrat estar 90km al nord de Beijing no es lliura de la "boira contaminant". Per pujar, telefèric o telecadira i un cop a dalt a carenar les crestes amb centenars d'escales entre fortificacions. Per baixar les mateixes opcions, i la millor baixar en un tobogan made in Germany amb una espècie de trineu amb palanca accelerador-fre.
La tornada a Beijing va ser més feixuga de l'esperat al no fixar-nos que el bus 916 no era la versió l'Express de l'anada, però a mitja tarda arribàvem amb temps per descobrir nous racons. Nangluogu Xiang és un carrer molt molón, peatonal amb arbres i ple de tendes, bars i restaurants amb molt ambient barreja de locals i guiris, un carrer Blai a la xinesa vaja. Una espècie de Mercat de la Princesa permetia provar diferents especialitats que es preparaven al moment i les menjaves en alguna de les taules lliures a compartir. El recomenat i sobrevalorat Passy Bar demostrava que la cervesa xinesa, ni artesanal, destacarà mai per la seva qualitat. Creuant el carrer principal hi han nombrosos hutongs, que tricicles turístics pretenen explotar. Però sens dubte el gran atractiu és dirigir-se cap al Qianhai Lake, una zona d'oci que recorda a Port Aventura pels edificis i freqüentada per la gent de la ciutat amb bars amb música en viu i restaurants-terrassa al terrat dels edificis. Animats pel bullici que respiraven les riberes del llac, decidíem emprendre a peu el camí d'una hora fins al nostre hostel adentrant-nos en el Beijing més profund, i deixant enrere una zona que sens dubte repetirem en algun dels moments que durant el viatge anirem tenint a la capital.
Demà, això sí, toca fugir de la boira tòxica per uns dies, anant cap al sud en direcció a Tai'An.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari