03 d’agost 2014

Beijing (I)

Després d'un llarg però gens problemàtic viatge, avui a les 2:30h del matí arribàvem al nostre hostel de Beijing. Trobada simultània, segons pla de vol, a Moscú amb el Dani, set hores d'escala llegint guia, planificant primera meitat del viatge i dormint una miqueta, segon vol de 7h (aprofitant per veure Elysium i Erin Brokovich) i arribada puntual a Beijing on ens esperava, per sort, un home del hostel amb el meu nom. Sort perquè a aquelles hores en una ciutat com Beijing arribar sense problemes ni patiment de timo pel camí a un allotjament en mig d'un Hutong qualsevol (illa de cases tradional amb carrerons plens de vida durant el dia) és només apte per ments molt tranquiles.
6 hores més tard, ens llevàvem, canviàvem d'habitació dins el Red Lantern House (fins ara molt recomenable) i sortíem a descobrir els grans hits de la ciutat.
Primeres impressions. Primera: potser trivial, però hi ha molt xino a Beijing, de la pròpia ciutat i de turisme. L'entrada a Tian'an men ha estat un infern, marcat per les cues en plena solana degut a l'accés controlat per la policia (dit això després hem vist que hem entrat pel pitjor lloc, així que val la pena no entrar per la cantonada del National Museum). La visita a la Ciutat Prohibida també plena de xinesos i molt poc guiri. 
Segona impressió: Beijing és gran i molen més els seus parcs que les grans atraccions òbvies. Tian'an men és una plaça anodina i la Ciutat Prohibida (Palace Museum) s'ha de veure, però sorprendrà més a aquell que no hagi vist mai temples asiàtics. El Junshan Park, menys promocionat just al nord de la mateixa, permet veure unes magnífiques vistes panoràmiques de la Beijing i comprovar la magnificiència del Palace Museum... El Temple of Heaven, palaus a part, és un magnífic parc cèntric on desconnectar de la ciutat... 
Tercera impressió: una ciutat que m'ha semblat molt menys caòtica, bulliciosa i pestilent que les grans cities de Vietnam, Filipines o Bangkok (potser ajuda la omnipresència de motos elèctriques i que era dissabte). Això sí, la "boira" de merda existeix, impedeix vistes nítides i en moments àlgids es fa especialment desagradable.
Quarta impressió: el menjar molt bo segons l'estil esperat. El vespre l'hem passat a Ghost Street, la primera illa del carrer Dongzhimennei Dajie, a l'est de la parada Beixinqiao (L2), realment les ciutats amb metro són molt més fàcils. Un carrer amb gran oferta de restaurants freqüentats especialment per locals.
Deixant pendents el Summer Palace i una visita més profunda de hutongs per les properes estades que ens tocaran a Beijing, demà intentarem descobrir una de les grans meravelles de la humanitat: la Gran Muralla xinesa.


0 comentaris: