Després de dos llargs vols sense massa a destacar, excepte el super aeroport de Toronto (amb les seves cintes mecàniques ultraràpides i els sofàs amb ipads per tothom a la sala d'espera), i el overbooking accidental (amb un avió de reserva degut a averia del previst amb 30 places menys), arribàvem amb retard ja ben entrada la matinada a Lima. Amb menys temps de l'esperat per avorrir-nos/dormir, agafàvem a les 6:50 el vol cap a Cusco, vol que ens descobria algunes de les característiques de Perú.
El mar de núvols que tapava Lima i la costa deixava pas ràpidament a les primeres muntanyes que s'elevaven per sobre d'ells. Aquestes s'anaven enlairant cada cop més, formant de tant en tant altiplanícies més altes que els nostres pics més alts, i amb una densitat de població minsa. Una hora més tard apareixia la imponent ciutat de Cusco als nostres peus, a on hi aterràvem de forma espectacular, amb muntanyes nevades de 6.000m al fons.
Recollides les motxilles ràpidament, un taci ens deixava a unes poques escales del hostel Samay Wasi, al barri de Sant Blas, i amb unes increïbles vistes a la ciutat. Aquests pocs graons carregats ens deixaven sense alè, i és que el mal d'alçada es notava ràpidament quan s'arriba a Cusco en avió i sense temps a renovar els glòbuls vermells.
Tocava doncs prendre's un primer dia en calma, visitant el bonic centre de la ciutat i la seva grandiosa Plaza de Armas, a l'hora que demanar informació pel trekking que volíem reservar per demà passat. Amb tot fet, baixàvem la comercial Avenida del Sol, per adentrar-nos a zones no turístiques i de pas localitzar la Terminal Terrestre de bus des d'on haurem de sortir en uns dies.
La tornada al centre la feiem en el minibus local Florida (se'ns va escapar el Correcaminos), constituint la típica vivència quotidiana que s'acaba quedant més que moltes atraccions locals. I és que els crits de Baja/baja dels viatgers, els Sube/sube, Boleto/boleto del revisor constituien un espectacle, per no dir el A ver si manejás bien que li proferien les dones a un conductor que no era un prodigi de suavitat.
Cervesa i sopar local a base d'Aji de gallina i Alpaca andina, ben merescuts, abans d'anar a dormir havent vençut el jet lag.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari