14 d’agost 2015

De ruta pel Salar... i molt més

Malgrat sortir amb una hora de retard 20h) el bus de Panasur (més barat que todoturismo però sense wifi ni sopar) ens deixava a les 8:30 al desèrtic poble d'Uyuni, amb nombroses referències al Dakar dels últims dos anys i fins i tot un monument al centre del poble. Esquivant les nombroses dones que assetjaven venent tours ens dirigíem a la Plaza del Arce, on en un plis plas tancàvem el tour de 3 dies (750Bs) sortint el mateix dia amb Andrea Tours i la reserva per quan tornèssim al backpackers Piedra Blanca del costat. Això ens donava temps a poder fer un bon esmorzar abans de sortir a les 11h.

Dia 1: Salar
El tour bàsicament consisteix en anar anb un Toyota Land Cruiser un conductor/guia/cuiner i 6 guiris, en el nostre cas dos cosines suïsses universitàries i una mare francesa amb la seva filla de 12 anys. Presentats tots, sortim del poble d'Uyuni per trobar-nos en 5 minuts el Cementerio de trenes, un conjunt de trens vells i rovellats que van deixar tirats al mig del desert per fer espai a l'estació i amb el temps s'ha convertit en atracció turística i metàfora dels nostres temps.
Acte seguit, ja sí, direcció al desert blanc que es veu a l'horitzó, el Salar d'Uyuni, un immens mar de sal i la principal reserva de liti del món (encara molt poc explotada i per tant afegiria, encara, uns dels paisatges més espectaculars del món). Després d'una breu parada al poble de Colchiani (artesanies, etc.), dinàvem a l'hotel de sal (punt de sortida de les etapes del Dakar i nou monument) i ens adentràvem al desert blanc de sal d'Uyuni. És difícil explicar la sensació d'estar en un desert pla infinit blanc, amb estructures de panell d'abella de sal quan un baixa del cotxe. La perspectiva en aquest lloc dóna jóc a la imaginació per fer fotos impossibles (i veient fotos d'altres vam comprovar que no en teníem tanta :)). L'illa d'Incahuasi (30Bs) permet veure (a part de molts cactus) un horitzó encara més llunyà del Salar des del seu cim. Ja de tardes, i amb el sol baixant, tocava una darrere tirada en cotxe per deixar enrere el salar i arribar (per camins offroad) al poblet de San Juan del Rosario, on al hotel de sal zlos Lipez ens esperava una merescuda dutxa calenta i una excel.lent sopa/crema de verdures i pollastre al forn per sopar.



Dia 2: Lagunes, flamencs i desert
A les 8:30 sortíem esmorzats del poble i creuàvem un "petit" salar de borax, passàvem una base militar i arribàvem al mirador del volcà Ollagüe, en estat srmiactiu, és a dir va treient constantment una petita fumarola, fins el dia que pari o peti de veritat (ningú ho sap). Per sort no va petar, però l'aturada ens feia percebre el què seria el via crucis de tot el dia: un vent huracanat que ajuntat amb temperatures lleugerament positives (tot el dia és al voltant dels 4.000m) feia les breus caminades incòmodes. No per això calia disfrutar menys, i mentre el Toyota seguia pujant per camins cada cop pitjors, s'anaven descobrint diferents llacunes d'alta muntanya (Laguna Cañapa, Hedionda i Honda) amb un atractiu clar: els flamencs. 3 espècies diferents habiten aquestes fredes llars de gran alçada, constituint un espectacle difícil de veure normalment. Mentre el Toyota seguia pujant en les expertes mans de l'Ever, la poca vegetació desapareixia i arribàvem al desert del Siloli, un espectacular desert de sorra a 4.300m d'alçada, rodejat de muntanyes amb molts colors (minerals que ningú ha arribat a explotar) i amb cims lleugerament nevats propis dels Pirineus), un contrast espectacular. El vent impedia dinar en aquest entorn increïble, així que iniciàvem el descens pel desert entremig de sorra que causava problemes d'escalfament de motor que obligava a breus però regulars aturades. Visita al Arbol de piedra i entrada a la reserva d'Averoa (150Bs), per acabar dinar a l'"hotel" on tocava allotjar-se. Ben dinat, baixàvem a la Laguna Colorada, amb aigües parcialment rosades on l'espectacle dels flamencs encara aumentava la seva bellesa. Les llames que pasturaven als voltants complementaven la màgia del lloc. 
Amb el sol ponent-se, tornàvem per fer un sopar amb vi!!, gaudir de les estrelles breument (via làctia inclosa) abans de passar una de les nits més fredes de la meva vida a l'habitació compartida pel grup (sort del sac de dormir del Kili).



Dia 3: Geysers, lagunes i retorn
A les 5 del matí, sense llum i amb un fred que pela, esmorzàvem per sortir cap als geysers Sol de la mañana, arribant precisament quan els primers rajos començaven a entreveure's a 4.915m (conduint per sobre del Montblanc, sostre d'Europa). Després d'olorar a ou podrit i escalfar-nos les mans amb el vapor sortint, començàvem el descens fins a unes hot springs al costat d'una laguna, on els guiris podien banyar-se mentre acabava de sortir el sol (nosaltres passàvem degut al fred exterior que feia i el què suposava amb les tasques de  vestir-se i desvestir-se). 
Acte seguit tornàvem a ascendre passant pel desert de Dalí (sí com el pintor, degut als colors i formes que feia) fins a acabar arribant a les Lagunes Blanca i Verde, a un moment del pas fronterer amb Xile per San  Pedro de Atacama. Darrere la Laguna Verde l'imponent volcà Licancabur (5.960) posava per la foto.
Com nosaltres no feiem la ruta circular que fan molts (el nostre viatge fins ara i ara continuant per Xile i tornant a Peru pel sud), tocava un llarg viatge de 6h de retorn fins a Uyuni. Pel camí els paisatges seguien sent espectaculars i cap a la meitat els deserts passaven a paisatge més alpí amb rierols desglaçant-se i llames pasturant. Després de dinar al poble de Villamar seguíem baixant fins arribar a un altiplà pel pastoreig de llames. Com a parades abans d'Uyuni, el Valle de las Rocas i el poble miner de San Cristobal. 
Cansats de tant 4x4, del fred i menjar simplot bolivià (especialment els dinars on no hi havia cuina per escalfar), ens regalàvem una dutxa calenta al Piedrablanca Backpackers Hostel, un sopar de tacos i pizzes, i relax final a l'excel.lent i calenta habitació. L'endemà toca seguir la ruta amb bus cap a Potosí.




0 comentaris: